EXCURSIÓ THARROS –SINIS
Surtida des de la plaça de la Pau a les vuit.
Després del fantàstic recorregut ran la mar l’Alguer Bosa,primera etapa a Cuglieri ( l’hereu de la romana Gúrulis Nova ) un poble que s’erigeix suggestiu sobre una altura coronada de la seva catedral.
La costa a l’ovest d’Oristany, alta i plena de roques al nord, desdevé baixa i arenosa al centre i al sud i plena d’estanys ( l’estany Sale Porcu, de Cabras, de Santa Giusta ).Aquí es troba la península del Sinis que acaba amb el promontori Capo S.Marco i el golf d’Oristany. En aquesta península hi ha les ruïnes de Tharros, antiga ciutat fundada pels Fenicis al segle VII a.c.,que es va ingrandir sota els Cartaginèsos i els Romans.Fortificada durant l’edat bizantina, va continuar a viure amb dificultats fins al segle IX d.c..Va ser abandonada a causa dels sovints atacos dels sarraïns.Al 1070 el jutge d’Arborea la va declarar oficialment morta.La torre de S.Joan, una de les 80 erigides per Filippo II d’Aragó entre el 1580 i el 1610, domina les ruïnes de l’Acròpoli, de dos edificis termals,uns temples i el baptisteri d’una esglesia paleocristiana.Les ruïnes es prolonguen fins i tot dins les aigües de la mar.
Aquesta franja de terra àrida, condueix fins a l’antiga i solitaria esglesia de S.Joan de Sinis del segle IX-X amb una cúpula tosca i un interior de rude sensilleza.
Escampats per tota la península, un centenar de núrags ( tipus de monuments prehistòrics en forma de torre, anàlegs al talaiot) parlen a un cel tan blau que trenca el respir.Li respon la mar amb les restes d’un tros de terra desaparegut dins l’aigua, és a dir l’escull del Català i l’Illa del Mal di Ventre, que es troben al front del golf d’Oristany.
Entre les roques i la vegetació, una guineu descansa gaudint del sol a prop del cau. Espavilada! Quin lloc més agradable podia escollir?!
Surtida des de la plaça de la Pau a les vuit.
Després del fantàstic recorregut ran la mar l’Alguer Bosa,primera etapa a Cuglieri ( l’hereu de la romana Gúrulis Nova ) un poble que s’erigeix suggestiu sobre una altura coronada de la seva catedral.
La costa a l’ovest d’Oristany, alta i plena de roques al nord, desdevé baixa i arenosa al centre i al sud i plena d’estanys ( l’estany Sale Porcu, de Cabras, de Santa Giusta ).Aquí es troba la península del Sinis que acaba amb el promontori Capo S.Marco i el golf d’Oristany. En aquesta península hi ha les ruïnes de Tharros, antiga ciutat fundada pels Fenicis al segle VII a.c.,que es va ingrandir sota els Cartaginèsos i els Romans.Fortificada durant l’edat bizantina, va continuar a viure amb dificultats fins al segle IX d.c..Va ser abandonada a causa dels sovints atacos dels sarraïns.Al 1070 el jutge d’Arborea la va declarar oficialment morta.La torre de S.Joan, una de les 80 erigides per Filippo II d’Aragó entre el 1580 i el 1610, domina les ruïnes de l’Acròpoli, de dos edificis termals,uns temples i el baptisteri d’una esglesia paleocristiana.Les ruïnes es prolonguen fins i tot dins les aigües de la mar.
Aquesta franja de terra àrida, condueix fins a l’antiga i solitaria esglesia de S.Joan de Sinis del segle IX-X amb una cúpula tosca i un interior de rude sensilleza.
Escampats per tota la península, un centenar de núrags ( tipus de monuments prehistòrics en forma de torre, anàlegs al talaiot) parlen a un cel tan blau que trenca el respir.Li respon la mar amb les restes d’un tros de terra desaparegut dins l’aigua, és a dir l’escull del Català i l’Illa del Mal di Ventre, que es troben al front del golf d’Oristany.
Entre les roques i la vegetació, una guineu descansa gaudint del sol a prop del cau. Espavilada! Quin lloc més agradable podia escollir?!
4 comentaris:
Molt bonica és la platja. I l'excursionista encara més, però ja ho sabiem.
I quin dia més bo que feia :-) . Com de costum, les fotos, genials.
Això de l'Illa del Mal de Ventre... Suposo que els seus habitants no devien portar una dieta sana i equilibrada.
Xulo el lloc (mar i muntanya)
(Tacions)
Gràcies a tots tres.
El merit del post i de les fotos és de la meva illa!
P.S.el nom de l'illa "mal di ventre" va ser donat pels fenicis, el motiu era el mal de panxa que agafava els navigants a causa del mar mogut pel fort vent de maestral.En passat l'illa era anomenada en sard "Malu entu" (vent dolent) però pels sards aquest nom ès aportador de mal presagi i la gent no'l vol sentir anomenar.
txau a tothom
Publica un comentari a l'entrada