divendres, de gener 25, 2008

FRÍVOL...


FRÍVOL

T’agrada la fauna de belles dones.
N’hi ha de moltes varietats al món.
La bellesa, és mascara fugaç
d’un tresor fràgil i fàcil de perdre.
Llamp que fuig, flor que perd el seu color,
Culte d’allò fals se te’n tornarà
record del més fràgil orgull perdut.
El dia mor i la llum d’ incertesa
embolcalla el teu frívol pensament.

1 comentari:

onatge ha dit...

La bellesa de
vegades és insolent,
però se l'endu
el vent...

A mi m'agrada
la bellesa que
creix i viu
als sembrat profund...

La bellesa d'una
mirada, una paraula
a recer del fred,
compartir l'insomni
d'una llàgrima...

L'eco de la teva riquesa interior ressona molt bé cap enfora...


Salut. onatge