dimecres, de gener 09, 2008

LA FLOCA


LA FLOCA

En el fred sa i punxent,
entre els relleus endolcits per la blanca neu,
vola el tÍmid pit-roig.
Els arbres amb càndids arabescs,
s’emocionen al seu passatge.
Hi ha tant silenci en l’aire,
només el soroll del passos enfonsats
dins el mantell tou.
Voltejo entre lentes papallones
que tot tornen immaculat.
Una mirada al cel de plom fos,
al paisatge que no puc reconeixer,
al vol cansat dels flocs cap al terra,
al seus morir dins el rierol.
Tot és il.limitat i irreal
en aquest estrany blancor.
Em perdo en jocs de llum,
dins la fascinació del somni,
entre arbres de sucre i camins de nata
que conviden a l’alegria i
sedueixen la curiositat i l'il.lusió.
El gentil pit-roig s’apropa buscant aliments,
lliure i colorat improvisa un màgic missatge.
Pogués el meu cant unir-se al seu!
Al voltant neva el silenci,
la terra descansa la seva llavor
i calla el meu cor.

LA NEVE
Nel freddo sano e pungente,
tra i rilievi addolciti dalla bianca neve,
vola il timido pettirosso.
Gli alberi con candidi arabeschi
si emozionano al suo passaggio.
C’è tanto silenzio nell’aria,
solo il rumore dei passi affondati
nel morbido manto.
Volteggio tra lente farfalle
che rendono tutto immacolato.
Uno sguardo al cielo di piombo fuso,
al paesaggio che non riesco a distinguere,
al volo stanco dei fiocchi verso la terra,
al loro morire nel ruscello.
Tutto è illimitato ed irreale
in questo strano biancore.
Mi perdo in giochi di luce,
nel fascino del sogno,
tra alberi di zucchero e sentieri di panna
che invitano all’allegria
e seducono la curiosità el’ illusione.
Il gentile pettirosso si avvicina cercando da mangiare,
libero e colorato improvvisa un magico messaggio.
Potesse il mio canto unirsi al suo!
D’intorno nevica il silenzio,
la terra culla il suo seme
e zittisce il mio cuore.

7 comentaris:

Joan de Peiroton ha dit...

Ha nevat a l'Alguer o és només un desig de neu??? El poema és molt bonic !! Una abraçada!

Lliri blanc ha dit...

Hola Joan,què tal?
Ha nevat al meu poble a Liguria..la foto del pit-roig és la meva.
gràcies i fins aviat

Joan de Peiroton ha dit...

Molt bé Cinzia, molt bé!
A Liguria, clar! Molt bonica la foto del pit-roig !! Li vas donar un poc de què menjar? Un poc de greix? A l'hivern, quan neva, això els ajuda a soportar la fredor !!!
fins aviat !

Ramon Aladern ha dit...

Preciós el poema i una bonica fotografia. No acostumo a comentar la poesia (per això, al meu blog, no tinc habilitada l'opció de comentaris) perquè per mi és una cosa molt íntima i cadascú la sent d'una manera. Només deixo constància de que passo per aquí i assaboreixo els versos, com un regal.
Gràcies!

Lliri blanc ha dit...

és clar que li he donat de què menjar..pobret!

Ramon,gràcies!m'afalagues amb el teu comentari!

arnau.tassies ha dit...

Hola lliri blanc comentam al meu bloc sisplau

www.arnautassies.blogspot.com

Arnau

Anònim ha dit...

EDvegosyg [url=http://valv.im/Eji]Small Business Loans[/url] nihihgyuuiughg