EXCURSIÓ PORTIXOL MONT GIRAT
Surtida de la plaça de la Pau a les nou.
Avui diumenge 24 de febrer, ja d’hora el sol il.lumina la ciutat i la nostra gana de marxar.
Som en vint a emprendre aquesta nova aventura al llarg d’un recorregut a peu que comença de l’aparc del Portixol (on hi ha la homònima torre del segle XVII que s’eleva al marge de la platja), fins a Porto Ferro o Mont Girat.
Aquesta platja s’aboca sobre una cala mirada de tres torres costeres del sis-cents: la torre Negra i aquella Blanca a Nord,i la torre Bantina Sale a la part oposada.
Avui fa massa calor, la platja és plena de pescadors, families que passegen, joventut que juga.
Tothom gaudeix d’aquest dia perfumat de ginebre i de ginesta.
Les gavines ens acompanyen i riuen amb nosaltres, mentre amagats entre els arbusts, m’agrada pensar que ens espien perdius sardes, conills,llebres, guineus, martes, musteles i rates d’alzina.
Aquest dia picant em fa venir una gran gana que menjo fins I tot els esparrecs crus que trobo al camí.
Uns altres en canvi s’aturen i tasten boga marí (eriçós de mar)
Fem un descans a la vora de la mar, després d’haver baixat de la torre Negra i tornem a marxar per arribar a l’aparc ara ja plé de cotxes i de moviment.
Avui diumenge 24 de febrer, ja d’hora el sol il.lumina la ciutat i la nostra gana de marxar.
Som en vint a emprendre aquesta nova aventura al llarg d’un recorregut a peu que comença de l’aparc del Portixol (on hi ha la homònima torre del segle XVII que s’eleva al marge de la platja), fins a Porto Ferro o Mont Girat.
Aquesta platja s’aboca sobre una cala mirada de tres torres costeres del sis-cents: la torre Negra i aquella Blanca a Nord,i la torre Bantina Sale a la part oposada.
Avui fa massa calor, la platja és plena de pescadors, families que passegen, joventut que juga.
Tothom gaudeix d’aquest dia perfumat de ginebre i de ginesta.
Les gavines ens acompanyen i riuen amb nosaltres, mentre amagats entre els arbusts, m’agrada pensar que ens espien perdius sardes, conills,llebres, guineus, martes, musteles i rates d’alzina.
Aquest dia picant em fa venir una gran gana que menjo fins I tot els esparrecs crus que trobo al camí.
Uns altres en canvi s’aturen i tasten boga marí (eriçós de mar)
Fem un descans a la vora de la mar, després d’haver baixat de la torre Negra i tornem a marxar per arribar a l’aparc ara ja plé de cotxes i de moviment.
11 comentaris:
Hello Lliri - Maca l'excursió. En ma vida he tastat el boga marí. Dedueixo que la part exterior no es menja ja que es corre el perill d'acabar amb la boca llagada.
Em sembla que acabo de dir una imbecil·litat gran com una casa de pagès però és que m'ha vingut al cap.
Sigui com sigui salutacions i segueix explicant-nos els racons de l'illa, blogger!
Unes persones haurien de menjar també la part exterior! No tu ,és clar!
Anna Cinzia,
Ací a la Marina Alta, a Dénia, Xàbia, Gata, Pedreguer, tots sabem que es això de menjar boga-marins, és una de les menges més populars.
M'ha agradat molt de veure que també ho és a L'Alguer.
Això és un costum, en realitat molt localitzat en diferents indrets del mediterrani (30 o 40 Km al nord o al sud d'ací ja no en mengen)
Un dia vaig llegir que el tast dels boga-marins era un dels trets caracterísics dels grecs foceus, que van fundar Massalia (Marsella) i dews d'aquí Empúries i contactes amb el que anomenaven Hemeroskopion (Dénia). Sembla que encara en tots aquests indrets segueix considerant-se un manjar el boga-mar´
Podries dir-me si la teua zona també té antecedents grecs foceus? Això confirmaria la teoria.
Cinzia, d'aquí on sóc pel moment, no puc veure les fòtos. La mala connexió en té la culpa. Tornaré al teu blog quan jo sigui de retorn a Tolosa.
Hauries d'esborrar el "comentari" de yokora que sembla ésser un virus.
Cuida't de tu!!!!
jo no menge eriçons.
Aquest dissabte ens n'anem d'excursió a una torre de guaita. Per la MArina n'hi ha unes quantes, fins i tot, tenim un portitxol!
Que maca la costa i quina llum!!!! Ah, el eriçons a Mallorca els francesos se'ls mengen amb llimona i vi blanc, i els no francesos..però no és molt comú.
Sense dones es perden les revolucions!!!
Hola a tots!
veig que el tema eriçons us ha agradat.Ahir aqui va ser l'ultim dia de la sagra( festa) del bogamari'.Jo però no menjo peix i tampoc eriçons.....soc al.lergica....
http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2008/02/21/lelegancia-de-lerico-de-muriel-barbery/
Et deixo aquest post per si et ve de gust visitar-lo.
Ah! ara veig les fotos i comprenc millor :)))
Publica un comentari a l'entrada