ONATGE
D’aquí a poc la nit baixarà,
la nit fosca i implacabile.
La foscor immensa ofegarà
el gemec borbollant de les ones.
El mar que ara agitat
crida com una fera,
aplacarà el seu espasme
en el batec del meu cor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Baixarà la nit
però s'encendrà la flama
i entre la llum, un crit.
Les ones seran
l'alè pel viatge.
El mar sempre
crida i escolta...
I en silenci vindrà
l'orgasme de la llibertat.
onatge.
Onatge el poema, Onatge el comentari i jo què pinto aquí?
Bonics poemes, tots dos.
Benvinguda al meu blog Carme.
Què dir?
No conec Onatge.....és de veritat un personatge!
Li poso una nota i ell en fa una melodia! Gràcies....
Que bo....
lliri blanc, gràcies per la nota...
No sóc cap personatge, només sóc un mortal amb data de caducitat, enamorat de la vida i de la lluna i escriure és la meva finestra per on respiro i deixo entrar la brisa i la rosada...
Gràcies. onatge
Gràcies a tu Onatge per portar la teva lirica al meu blog!
Pers-onatge t'ho estimes més?
T'agrada escriure i ho fas molt bé...felicitats.
Gràcies a tu per deixar-me entrar al teu espai...
No, no, onatge ja m'està bé.
Gràcies també pel què dius d'escriure... Encara tinc els colors a la galta. És igual si no escric bé, el que de debò importa és expressar el que se sent i saber escoltar.
onatge
Doncs jo... mira, per variar parlaré de la imatge. Una foto preciosa, lliri blanc, de les que et plau mirar.
Bona nit.
I jo estic contentissim de tanta poesia...i de l'imatge també, clar.
Publica un comentari a l'entrada