SI SAPS ESCOLTAR
Si saps escoltar,
llegiràs també los meus silencis,
me reconeixeràs entre les ombres de la nit.
Si saps escoltar,
llegiràs de penes inefables,
recolliràs mirades que observen la buida immensitat.
Si saps escoltar,
llegiràs la pau de les coses,
una veu que canta suau i lenta.
Si saps escoltar,
saré per a tu un poema de vida,
veu nocturna en la llum llunar.
Si saps escoltar,
llegiràs també los meus silencis,
me reconeixeràs entre les ombres de la nit.
Si saps escoltar,
llegiràs de penes inefables,
recolliràs mirades que observen la buida immensitat.
Si saps escoltar,
llegiràs la pau de les coses,
una veu que canta suau i lenta.
Si saps escoltar,
saré per a tu un poema de vida,
veu nocturna en la llum llunar.
18 comentaris:
Doncs t' he escoltat, i m'agafo el poema tan bonic amb plaer...Bona setmana, lliri!
Gràcies Joan..el plaer de la teva visita és el meu. Bona setmana també a tu!
Que dolç i al mateix moment amarg, un cant a l'interior d'un sentiment....gràcies Lliri blanc per el teu poema
Escoltar ja és amar
Tot i que tenim el doble d'orelles que de boques, sovint escoltem la mitat del que parlem.....
Estic travessant un moment de baixa de moral......per això (encara que no ens coneixem personalment) gràcies per la vostra amistat!Vosaltres si que sabeu escoltar!
bon dia cinzia!
esper que estiguis millor
et coneixia pel blog den gerard quintana. m'havia cridat l'atenció que fossis de l'alguer, ciutat de la qual continuo enamorada, tot i que fa uns 4 anys que hi vaig estar...
i m'ha sorprés, alhora que alegrat, trobar-te pel blog de jacob!
ja ho diuen que el món es fa petit!
una gran abraçada des de flandes!
Benvinguda al meu blog Anawinn!e!
Què et passa, Cinzia? Espero que res de greu. Una abraçada!!!!
Gràcies per ensenyar-me a escoltar amb aquestes imatges literàries tan plenes de sentiments.
Salutacions
És un poema molt bonic.
Aquest saber escoltar que tant ens falta...
Abans de llegir-lo estava cabrejat per una cosa puntual. Però després d'haver-lo llegit, m'he escoltat m'han vingut noves idees.
Gràcies. Tan de bo molta gent sigui capaç d'escoltar.
Els teus poemes són molt bonics. Procuraré escoltar-te sovint.
Saps?, escrivint com escrius no tens per què tenir baixa l'autoestima.
Vinga, lliri blanc!
http://aduart.googlegroups.com/web/01_-_Pista_1.mp3?gda=dIfFOkAAAACQZ5T5xLHCoEO3UBy2_PlP4aQZr1l0cwxKsZYCQEjzMZBwmXXnNsFOempl8HAl8JkIoAxT6QGbUAxDW5qyqkRV&hl=es
Per si et serveix..En aquest vincle pots escoltar una cançó que vaig escriure i que de vegades fa de pont per atravessar moments baixos.....
http://aduart.googlegroups.com/web/01_-_Pista_1.mp3?gda=dIfFOkAAAACQZ5T5xLHCoEO3UBy2_PlP4aQZr1l0cwxKsZYCQEjzMZBwmXXnNsFOempl8HAl8JkIoAxT6QGbUAxDW5qyqkRV&hl=es
Ho sento pero el missatge no mostra tot el vincle, la pots trobar al meu blog edu.art i es titula que mes dona....
Salut
Uhi..quants amics m'han sabut escoltar!
gràcies de cor a tots...qui amb paraules, musica, poesia,consells...petits i nobles gests ...sou preciosos.
grazie
Continuo llegint la teva poesia, saber escoltar els silencis és un art difícil, però a mi m'agrada d'entrenar-m'hi.
Escolto el silenci
com respira...
La teva ombra
duu la llum
de les estrelles.
L'eco del silenci
bressola les
teves llàgrimes...
La lluna acarona
el teu poema.
Salut. onatge
Publica un comentari a l'entrada