EXCURSIÓ A TISCALI
Aventura, un dia de sol, una vall espectacular, un mont superb, un poble fantasma….són aquests els ingredients d’aquesta nova excursió.Travessar la vall del Lanaittu ja és una poesia de perfums i colors.
Deixem els cotxes a prop de la cova de Sa oche (la veu) i pugem al mont Tiscali ( 500 m.). Aquí, dins el cor del Supramonte, hi ha un vilatge nuràgic ( iv segle a.c.) Les ruïnes de l’establiment són a l’interior d’una gegantesca cavitat calcaria generada d’un ensorrament tectònic i representen una de les últimes fortaleses de l’obstinada resistència que els antics sards van oposar als romans durant la seva conquesta de l’illa.
Al centre de la vall s’eleva una gran roca envoltada per un bosc.
Per entrar en aquest lloc de màgia i somni (visitat al 1910 per Ettore Pais i després al 1927 per Taramelli) s’ha de pagar un bitllet i hi ha la possibilitat d’una visita guiada.
Jo crec que les creatures més màgiques són aquests guies que per fer el seu treball pugen i baixen la muntanya a peu tots els dies, que plogui o que faci sol, i passen la majoria de les nits vigilant en les ombres dels seus ascendents.
Deixem els cotxes a prop de la cova de Sa oche (la veu) i pugem al mont Tiscali ( 500 m.). Aquí, dins el cor del Supramonte, hi ha un vilatge nuràgic ( iv segle a.c.) Les ruïnes de l’establiment són a l’interior d’una gegantesca cavitat calcaria generada d’un ensorrament tectònic i representen una de les últimes fortaleses de l’obstinada resistència que els antics sards van oposar als romans durant la seva conquesta de l’illa.
Al centre de la vall s’eleva una gran roca envoltada per un bosc.
Per entrar en aquest lloc de màgia i somni (visitat al 1910 per Ettore Pais i després al 1927 per Taramelli) s’ha de pagar un bitllet i hi ha la possibilitat d’una visita guiada.
Jo crec que les creatures més màgiques són aquests guies que per fer el seu treball pugen i baixen la muntanya a peu tots els dies, que plogui o que faci sol, i passen la majoria de les nits vigilant en les ombres dels seus ascendents.
9 comentaris:
Quin paratge més espectacular, Cinzia.
Ja ho pots dir, que tot plegat ells saben els secrets d'aquest lloc tan màgic.
Eh si Jacob!
Saps que m'hauria agradat quedar-me uns dies en aquella "dolina"(vall)? Hauria pogut escriure molt més coses.....per aquests guies allà no hi ha res de màgics, so'n acostumats a tanta bellesa a la força interior de la natura.Crec que no saben que ells mateix s'han transformat em màgia..en faula......
La foto és molt maca, el paisatge igualment però lliri blanc ho és més que mai!
Augusti' gràcies..però és una broma que es fa el primer dia d'abril? (aqui es diu un peix d'abril)
No hi ha cap dubte que el lloc és veritablement màgic. L'arbre entortolligat, el forat de claror, uns paratges apropiats per a les bruixes de les paraules, les que amb el seu encís ens fan estimar la poesia.
Quines fotos, més boniques, deus haver passa t un dia ben bonic, també.
He encetat un apartat al bloc que anomeno Arxiu sonor, on aniré penjant cançons i músiques que m'agrade. He començat amb dues, de Maria del Mar Bonei i de Marina Rossell, que tene en comú que parlen de l'Alguer. Te les dedico. Pots passar-hi quan vulgues i escoltar-les si t'abelleix.
Te, estic de retorn! Ja era hora! I comparteixo totalment l'opinió de l'Agustí, i afegiré: el text també dona ganes d'anar a passejar-se per aquests paratges !
M'ha agradat descobrir el teu blog. Fa dos estius vaig estar a Sardenya i també a Tiscali, un camí molt calorós però ple de sensacions positives.
Et felicito per l'aparició al llibre de la Catosfera (jo també he tingut la sort de participar en aquest projecte).
Publica un comentari a l'entrada