FUGA D’UN SOMNI
He baixat de la lluna
per encontrar una teva mirada,
per recollir una carícia.
Marxant sobre escalinates d’estrelles,
he deixat a l’esquena
la blanca i crua claror lunar
per assaborir el teu ample somriure.
El perfum de la terra és el meu respir,
els seus colors el meu torbament.
Barreja de veus, murmuris,
mans que s’uneixen,
llavis que se separen.
Reflectida dins el mirall només la meva imatge
i aquella del fosc silenci.
Tremola l’argent lunar
sobre les aigües de la mar.
La nit fresca aplaca el foc
que hi ha dins el meu cor.
Crideu corbs de la nit,
acompanyeu la meva tornada cap a la lluna
on m’espera la melangiosa quietud.
Crideu sempre més fort
i , batent les ales, aparteu
una mica més enllà
aquesta ombra opriment.
I més fort crideu
que jo l’estimo,
trencant la torpor i la indiferència
que ha posat en fuga el somni i l’esperança.
He baixat de la lluna
per encontrar una teva mirada,
per recollir una carícia.
Marxant sobre escalinates d’estrelles,
he deixat a l’esquena
la blanca i crua claror lunar
per assaborir el teu ample somriure.
El perfum de la terra és el meu respir,
els seus colors el meu torbament.
Barreja de veus, murmuris,
mans que s’uneixen,
llavis que se separen.
Reflectida dins el mirall només la meva imatge
i aquella del fosc silenci.
Tremola l’argent lunar
sobre les aigües de la mar.
La nit fresca aplaca el foc
que hi ha dins el meu cor.
Crideu corbs de la nit,
acompanyeu la meva tornada cap a la lluna
on m’espera la melangiosa quietud.
Crideu sempre més fort
i , batent les ales, aparteu
una mica més enllà
aquesta ombra opriment.
I més fort crideu
que jo l’estimo,
trencant la torpor i la indiferència
que ha posat en fuga el somni i l’esperança.
8 comentaris:
Potser has estat massa
temps a d’alt de la lluna.
I la carícia terrenal
ha perdut la seva florida.
-El perfum de la terra és el meu respir,
els seus colors el meu torbament.
Al caliu del teu batec
només hi ha la teva flama...
Pensa que l’amor
és engendrat d’un
somriure i una llàgrima.
Els mussols de la nit
no veuen mai el sol.
Però si estimes tens
la força de l’amor.
No deixis que cap ombra
t’oprimeixi i et tapi el sol.
El somni retornarà a tu
amb les mans obertes
i t’enlairaràs amb ell
fins el quart creixent...
La rosada dels teus llavis
florirà al teu cor,
si no és així, Ell s’ho perd...
onatge
..és un desig meravellos el teu ...gràcies.
Però ja m'estic apropant a la lluna...
Un salut
aquests duets que feu amb rèpliques en vers és fantàstic.
Visca la lluna!
Realment cert, una poema bellíssim i una rèplica ràpida al mateix poema... sóc una autèntica fan!
Si Zenit...visca la lluna sempre... i a més Onatge és un mite!
gràcies Cèlia pel que dius de la fan..però jo no soc una vip!jajajaja
Cinzia, ara sí que em costarà agafar el son...
Gràcies pels teus elogis. Però com es diu en aquests casos el gust és meu i la paciència teva. Gracies per deixar-me entrar a casa teva el teu blog.
Una abraçada llunàtica.
onatge
M'agrada t moltissim i alguns passatges crec que son magnífics com aquests:
“sobre les aigües de la mar.
La nit fresca aplaca el foc
que hi ha dins el meu cor. “
Sempre el benvinut Onatge i sempre més gentil Striper!
Publica un comentari a l'entrada