divendres, de juny 13, 2008

EL COR D'OR


EL COR D’OR

Buscava el cor d’or
en un gest senzill,
dins la carícia de la tarda.
Aquell llevat que serveix per panificar,
aquell tió que escalfa la llar.
Buscava el cor d’or
aquella llavor
que germina la terra,
en un batec d’ales,
dins uns dels astres
que d’allà a dalt ens queden a mirar.
Buscava el cor d’or
dins el dolor i l’angoixa,
en l’ardiment de pensar
si viure és un poc com morir.
Buscava el cor d’or,
he col.lecionat
llàgrimes i pedres.


8 comentaris:

onatge ha dit...

Potser el cor senzill,
el cor que estima,
mai no pot se d'or...

De vegades el busquem
i el tenim al costat,
només qe no el veiem...

I de vegades quan
el trobem ens fereix
amb el seu reflecxe d'or...

I no veiem res més.
De vegades el cor d'or
també batega sang d'or
però sense caliu...

Viure és el principi de morir.
Tots tenim una col·lecció
de pedres i llàgrimes;
de les pedres no en podem
bastir cap casa,
les llàgrimes potser sí
que ens fan germinar
la tendresa que tenim a dins.

Et desitjo que trobis
el veritable cor,
que de vegades ja ve
a cor obert...

Salut.
onatge

Lliri blanc ha dit...

gràcies Onatge pel desig i pel cor que poses dins les teves paraules

Henry The VIII ha dit...

Molt maco el poema, com sempre, i a més ho lligues amb unes fotos molt adients. algun dia ens hauràs d'explicar el teu mètode per a trobar fotos encertades a allò que escrius.

Salutacions, iridio bianco

Lliri blanc ha dit...

giglio bianco Henry!
molte grazie

Anònim ha dit...

El poema és molt bonic, i la manera de dibuixar el cor amb les pàgines del llibre, també. Moltes gràcies.

Cèlia ha dit...

A mi m'ha agradat molt la reiteració molt ben feta de "buscava el cor d'or" però el final és l'apoteosi d'un poema que va augmentant en intensitat: "he col·leccionat llàgrimes i pedres". Ho has brodat!
Felicitats com sempre!

Lliri blanc ha dit...

gràcies a vosaltres que m'acompanyeu en aquesta recerca...

Carme Rosanas ha dit...

Molt bonic, Cinzia,