EXCURSIÓ A CAP MARARJU
Entre la costa de l’Alguer i aquella de Bosa hi ha un promontori de roques volcaniques morfològicament aspre que es diu cap Mararju. Aquest és un dels més interessants recorreguts costaners de l’illa de Sardenya.
Avui hem baixat al km 21 de la carretera, a prop de Cuili Seddari fins a la cala Bernardu i a la cala S.Maria,passant pel mont de les Bagasses i per molts pujols entre camins bastant dificultósos. Aquest espectacle es ofereix només a qui és disposat a caminar per dreceres fetes per les cabres entre muntanyes i vall.
Després hem pujat travessant pel gual d’un riu relliscant, mullant-nos i rient com bojos fins a arribar a una cascada a la vora de la qual antigament hi havia una mina.Prosseguint en un costerut hem arribat a la platja de Port Managu on hem fet el bany i pres el sol en front d’un esplèndid mirador .
Hem acabat la nostra última i singular excursió amb les notes de la guitarra d’en Francesc i amb les gotes d’aigua d’un núvol passatger.
Tot això ha estat molt divertit per la varietat del paisatge selvatge i únic en el seu gènere,per l’ànim que tothom tenia en aquesta cita abans de la pausa estiva.
Uns moments bonics per saludar-nos i ara per saludar-vos virtualment…
Entre la costa de l’Alguer i aquella de Bosa hi ha un promontori de roques volcaniques morfològicament aspre que es diu cap Mararju. Aquest és un dels més interessants recorreguts costaners de l’illa de Sardenya.
Avui hem baixat al km 21 de la carretera, a prop de Cuili Seddari fins a la cala Bernardu i a la cala S.Maria,passant pel mont de les Bagasses i per molts pujols entre camins bastant dificultósos. Aquest espectacle es ofereix només a qui és disposat a caminar per dreceres fetes per les cabres entre muntanyes i vall.
Després hem pujat travessant pel gual d’un riu relliscant, mullant-nos i rient com bojos fins a arribar a una cascada a la vora de la qual antigament hi havia una mina.Prosseguint en un costerut hem arribat a la platja de Port Managu on hem fet el bany i pres el sol en front d’un esplèndid mirador .
Hem acabat la nostra última i singular excursió amb les notes de la guitarra d’en Francesc i amb les gotes d’aigua d’un núvol passatger.
Tot això ha estat molt divertit per la varietat del paisatge selvatge i únic en el seu gènere,per l’ànim que tothom tenia en aquesta cita abans de la pausa estiva.
Uns moments bonics per saludar-nos i ara per saludar-vos virtualment…
7 comentaris:
Un inderet molt bonic es que la natura es la millor obra d'art.
Tu molto bella in foto
De veritat aquesta ha estat la millor d'enguany per la varietat dels elements ...mar, riu , muntanyes, pujols,cascades,animals i també pel clima.
gràcies Striper!
Passo per aquí i et dic que són uns paratges fantàstics, però tornaré a passar perquè veig que l'onatge està pensant un nou poema. Li has ben servit! Natura i Lliri blanc, una bonica combinació...
Un petonet! Fins ara!
Quina enveja que em fas. Quins paisatges més bonics.
Ooh, quines fotos més belles! Gràcies per compartir-nos l'excursió. Queda ben clar que Sardenya val la pena.
Sí, precioses fotos. Tornaré a passar a veure si hi ha el poema d'onatge.
Sí que la Sardenya val la pena, i clar que hi viu una perla.
Publica un comentari a l'entrada