SOMNIS
Saludo la nit enguiriada
de frescos llençols.
Despag la llum i…
s'hi veig encara.
Imatges
tènues en la cursa
dels pensaments abusen
del cos ara ja cansat.
La luna sobre la pell,
mentres notes flèbils d’un violí
pispien el cor.
Contesten gemecs de flauta
als dits savis que esliten
a damunt d’un piano.
És fosc, però jo puc encara veure
un camí entre les tenebres,
la simfonia nocturna
dins lo cel gemat de robins:
somnis prohibits fugits al control.
Sogni
Saluto la notte avvolta
in fresche lenzuola.
spengo la luce e...
ci vedo ancora.
Immagini sfocate nella corsa
dei pensieri abusano
del corpo ormai stanco.
La luna sopra la pelle,
mentre note flebili d'un violino,
alle sagge dita che scivolano
su di un piano.
E' buio, ma posso ancora vedere...
un varco nelle tenebre,
la sinfonia notturna
nel cielo gemmato di rubini:
sogni proibiti fuggiti al controllo.
Saludo la nit enguiriada
de frescos llençols.
Despag la llum i…
s'hi veig encara.
Imatges
tènues en la cursa
dels pensaments abusen
del cos ara ja cansat.
La luna sobre la pell,
mentres notes flèbils d’un violí
pispien el cor.
Contesten gemecs de flauta
als dits savis que esliten
a damunt d’un piano.
És fosc, però jo puc encara veure
un camí entre les tenebres,
la simfonia nocturna
dins lo cel gemat de robins:
somnis prohibits fugits al control.
Sogni
Saluto la notte avvolta
in fresche lenzuola.
spengo la luce e...
ci vedo ancora.
Immagini sfocate nella corsa
dei pensieri abusano
del corpo ormai stanco.
La luna sopra la pelle,
mentre note flebili d'un violino,
innaffiano il cuore.
Rispondono gemiti di flautoalle sagge dita che scivolano
su di un piano.
E' buio, ma posso ancora vedere...
un varco nelle tenebre,
la sinfonia notturna
nel cielo gemmato di rubini:
sogni proibiti fuggiti al controllo.
8 comentaris:
Preciosa simfonia nocturna i suggeridora imatge.
Iridio Bianco (ja sé que és Giglio però m'agrada més escriure Iridio), molt maco el poema. Fa venir ganes de passar-se el dia al llit somiant.
Salutacions!
Somniar, tenir sempre un espai per somniar. Que bé. I amb imatges com aquesta, els somnis només poden ser bells com ho és aquest poema.
A poc a poc
- entre somnis -
vaig marcint
mentre el meu miol
- minúscul -
minva en la nit.
Ah El silenci sobre la pell es molt trist millor si unes mand parlan carícies.
Minuts màgics
sense destorb possible.
Totes les notes
dibuixen dins del cap
històries ben trenades.
El teu món en marxa.
Hola, Lliri Blanc! M'acabe de mudar a http://anotacionsalmarge.wordpress.com/: s'ha de notar que és estiu, no?
El Tux i jo t'hi esperem!
A la hora quan se'm quita la son, els somnis també em volen evitar, però els torno a trobar llegint-te.
Publica un comentari a l'entrada