ha nascut el primer diari en català de l'Alguer
dijous, de juliol 31, 2008
diumenge, de juliol 27, 2008
T’HE PERDUT
T’HE PERDUT
El cant de les cigales
trenca la calor i el silenci
al meu voltant.
L’aire que respiro ara és tot meu.
Un regal de la senyora soledat.
Dos peixos vermells em miren
voltejant serens dins l’aigua.
Es besen i els seus moviments
hipnotitzen la meva ment.
He perdut la carícia de la tarda,
la letícia d’un somriure,
el sabor dels teus llavis.
He lligat un nus al cor,
he alliberat al cel cada emoció.
Flueix lent el boligraf
en el buit i en el silenci
I la tinta es perd dins la vivacitat
dels colors de l’estiu.
T’he perdut…
Les meves paraules gira-sols
agenollats sota el sol.
El cant de les cigales
trenca la calor i el silenci
al meu voltant.
L’aire que respiro ara és tot meu.
Un regal de la senyora soledat.
Dos peixos vermells em miren
voltejant serens dins l’aigua.
Es besen i els seus moviments
hipnotitzen la meva ment.
He perdut la carícia de la tarda,
la letícia d’un somriure,
el sabor dels teus llavis.
He lligat un nus al cor,
he alliberat al cel cada emoció.
Flueix lent el boligraf
en el buit i en el silenci
I la tinta es perd dins la vivacitat
dels colors de l’estiu.
T’he perdut…
Les meves paraules gira-sols
agenollats sota el sol.
dimecres, de juliol 23, 2008
PIRATES DE L’AMOR
PIRATES DE L’AMOR
El nostres camí serà
per terres i mars desconeguts,
pirates del desig,
corsaris de la nit.
No sentirem el vent
sobre la pell
ni l’aigua a la front.
Serem l’impetu de l’ona
que no coneix fre
I aleshores ens estimarem.
Cossos insaciables
sota la lluna.
El nostres camí serà
per terres i mars desconeguts,
pirates del desig,
corsaris de la nit.
No sentirem el vent
sobre la pell
ni l’aigua a la front.
Serem l’impetu de l’ona
que no coneix fre
I aleshores ens estimarem.
Cossos insaciables
sota la lluna.
PIRATI DELL'AMORE
Il nostro cammino sarà
per terre e mari sconosciuti,
pirati del desiderio,
corsari della notte.
Non sentiremo il vento
sopra la pelle
né l'acqua sulla fronte.
Saremo l'impeto dell'onda
che non conosce freno.
E allora ci ameremo.
Corpi insaziabili
sotto la luna.
diumenge, de juliol 20, 2008
JO NO SÉ PARLAR D’AMOR
JO NO SÉ PARLAR D’AMOR
Perquè amor fas així mal?
Meta anhelada i temuda,
cremes l’ànima a qui fregues,
congeles els llavis
de qui vols fugir.
Meta somiada i renegada,
incendies els cossos dels destinats,
apagues la mirada
als allunyats.
Perquè fas així mal?
Sobres les cendres de la passió
gastada appressadament,
camines indiferent
i cants i plors i rialles i crits
et fan d’estela
en el joc cruel
del dir-se “Ti amo”
Perquè amor fas així mal?
Meta anhelada i temuda,
cremes l’ànima a qui fregues,
congeles els llavis
de qui vols fugir.
Meta somiada i renegada,
incendies els cossos dels destinats,
apagues la mirada
als allunyats.
Perquè fas així mal?
Sobres les cendres de la passió
gastada appressadament,
camines indiferent
i cants i plors i rialles i crits
et fan d’estela
en el joc cruel
del dir-se “Ti amo”
dijous, de juliol 10, 2008
DAVALLAREM ENSIEME
Podeu llegir aquest poema també al blog Personatges itinerants de Carme Rosanas.
Forma part d'una roda poetica d'uns blocaires catalans
http://personatgesitinerants.blogspot.com/
Forma part d'una roda poetica d'uns blocaires catalans
http://personatgesitinerants.blogspot.com/
DAVALLAREM ENSIEME
Davallarem ensieme,
aniguerem a lluny,
més enllà d’aquells monts blaus
que limiten l’horitzó.
Veurem l’alternar-se
de sols i llunes,
atravesarem la nit
per gosar la dolçor del dia que naix.
Les mans sempre unides,
les estajons diferents
com lo color de la nostra pell,
com la nostra terra.
Davallarem ensieme,
aniguerem a lluny,
més enllà del mur del plor,
més enllà d' un llit de joia.
Les mans unides
les cares diferents,
transfigurades en rugues
de somni i nostàlgia.
Sentirem el desig de sobreviure al viscut
excavant tombes als records.
Remors d’ondes dins les orelles,
fulgor de llum dins els ulls.
Sospirarem i davallarem sempre enesieme…
Davallarem ensieme,
aniguerem a lluny,
més enllà d’aquells monts blaus
que limiten l’horitzó.
Veurem l’alternar-se
de sols i llunes,
atravesarem la nit
per gosar la dolçor del dia que naix.
Les mans sempre unides,
les estajons diferents
com lo color de la nostra pell,
com la nostra terra.
Davallarem ensieme,
aniguerem a lluny,
més enllà del mur del plor,
més enllà d' un llit de joia.
Les mans unides
les cares diferents,
transfigurades en rugues
de somni i nostàlgia.
Sentirem el desig de sobreviure al viscut
excavant tombes als records.
Remors d’ondes dins les orelles,
fulgor de llum dins els ulls.
Sospirarem i davallarem sempre enesieme…
DISCENDEREMO INSIEME
Discenderemo insieme,
andremo lontano,
oltre quei monti azzurri
che limitano l’orizzonte.
Vedremo l’alternarsi
di soli e lune,
attraverseremo la notte
per assaporare la dolcezza del giorno che nasce.
Le mani sempre unite,
le stagioni differenti
come il colore della nostra pelle,
come la nostra terra.
Discenderemo insieme,
andremo lontano,
oltre il muro del pianto,
oltre un letto di gioia.
Le mani unite
i volti differenti,
trasfigurati in rughe
di sogno e nostalgia.
Sentiremo il desiderio di sopravvivere al vissuto
scavando tombe ai ricordi.
Rumore di onde nelle orecchie,
fulgore di luce negli occhi.
Sospireremo e discenderemo sempre insieme…
Discenderemo insieme,
andremo lontano,
oltre quei monti azzurri
che limitano l’orizzonte.
Vedremo l’alternarsi
di soli e lune,
attraverseremo la notte
per assaporare la dolcezza del giorno che nasce.
Le mani sempre unite,
le stagioni differenti
come il colore della nostra pelle,
come la nostra terra.
Discenderemo insieme,
andremo lontano,
oltre il muro del pianto,
oltre un letto di gioia.
Le mani unite
i volti differenti,
trasfigurati in rughe
di sogno e nostalgia.
Sentiremo il desiderio di sopravvivere al vissuto
scavando tombe ai ricordi.
Rumore di onde nelle orecchie,
fulgore di luce negli occhi.
Sospireremo e discenderemo sempre insieme…
dissabte, de juliol 05, 2008
PELS CAMPS A LA TARDA
PELS CAMPS A LA TARDA
Pels camps a la tarda
Pels camps a la tarda
sota el cel viola
es difon la pau.
Canten els grills entre els meus cabells
dins l’hora beata del silenci.
Quina dolcesa el trepig
de les fulles sobre el cor…
la brisa que frega la pell
després d’haver esfullat pètals de flors.
Perles de suor dins la humitat de l’aire
fan pessigolles al meu esperit
i cauen gota a gota
tocant fils d’herba.
Pels camps a la tarda
es calma la terra inflamada,
la nit escampa els seus perfums
i encén la lluna dins els meus ulls.
es difon la pau.
Canten els grills entre els meus cabells
dins l’hora beata del silenci.
Quina dolcesa el trepig
de les fulles sobre el cor…
la brisa que frega la pell
després d’haver esfullat pètals de flors.
Perles de suor dins la humitat de l’aire
fan pessigolles al meu esperit
i cauen gota a gota
tocant fils d’herba.
Pels camps a la tarda
es calma la terra inflamada,
la nit escampa els seus perfums
i encén la lluna dins els meus ulls.
PER I CAMPI DI SERA
Per i campi di sera
sotto il cielo viola
si diffonde la pace.
Cantano i grilli tra i miei capelli
nell’ora beata del silenzio.
Quale dolcezza il fruscio
delle foglie sul cuore…
La brezza che sfiora la pelle
dopo aver sfogliato petali di fiori.
Perle di sudore nell’umidità dell’aria
pizzicano il mio spirito
e cadono goccia a goccia
suonando fili d’erba.
Per i campi di sera
si calma la terra infiammata,
la notte sparge i suoi profumi
e accende la luna nei miei occhi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
