T’HE PERDUT
El cant de les cigales
trenca la calor i el silenci
al meu voltant.
L’aire que respiro ara és tot meu.
Un regal de la senyora soledat.
Dos peixos vermells em miren
voltejant serens dins l’aigua.
Es besen i els seus moviments
hipnotitzen la meva ment.
He perdut la carícia de la tarda,
la letícia d’un somriure,
el sabor dels teus llavis.
He lligat un nus al cor,
he alliberat al cel cada emoció.
Flueix lent el boligraf
en el buit i en el silenci
I la tinta es perd dins la vivacitat
dels colors de l’estiu.
T’he perdut…
Les meves paraules gira-sols
agenollats sota el sol.
El cant de les cigales
trenca la calor i el silenci
al meu voltant.
L’aire que respiro ara és tot meu.
Un regal de la senyora soledat.
Dos peixos vermells em miren
voltejant serens dins l’aigua.
Es besen i els seus moviments
hipnotitzen la meva ment.
He perdut la carícia de la tarda,
la letícia d’un somriure,
el sabor dels teus llavis.
He lligat un nus al cor,
he alliberat al cel cada emoció.
Flueix lent el boligraf
en el buit i en el silenci
I la tinta es perd dins la vivacitat
dels colors de l’estiu.
T’he perdut…
Les meves paraules gira-sols
agenollats sota el sol.
14 comentaris:
Preciós poema d'amor perdut!
Està bé escriure sobre els amors perduts, crec que és alliberador, però mentrestant viure intensament els moments i les persones al teu voltant.
Sembla un dia bonic d'estiu però molt trist, l'aire que respiro és tot meu i no és alliberador perquè estic sola. He lligat un nus al cor (perquè ho has fet? No, això mai, deixa'l desbocar!)paraules gira-sols! Una preciositat tan trista...
Gràcies Carme,Cèlia i a tothom que em llegeix i em fa companya amb consells(intentaré seguir-los) i paraules tan boniques...
el fet és que l'estiu contrasta amb els meus sentiments que tenen tanta grisor.
una abraçada
Hola Lliri,
El que és segur és que a nosaltres no ens perdràs mai i que seguirem amb plaer els teus poemes perquè ens agraden i és un plaer llegir-los.
Çada (abreviatura d'abraçada per a la iridio bianco, sé que és giglio però m'agrada molt iridio).
bon dia Henry!
és bo despert-se amb el teu simpatic comentari!
Ciao rei...
El poema és molt bell, i sí que és trist, però segur que deixar sortir els teus sentiments amb paraules tan belles t'ajudarà a anar recuperant els colors. Fa una estona comentava en un altre bloc que quan alguna cosa s'acaba deixa un lloc en el que hi pot entrar quelcom de nou, i que ben segur que serà millor. Regala't el temps i l'espai que necessitis, t'ho mereixes.
Una abraçada.
Crec que en els moments de pèrdua i de tristor consola una mica, només una mica però això també val, notar que tens molts blocaires al teu voltant, al voltant dels teus sentiments, al voltant de les teues paraules.
Gripaublau, Novesflors us agraeixo perquè em sento envoltata i protegida pel vostre afecte!
petons
... els colors moltes vegades depenen del cristall amb el que te'ls miris... Ànims!!
(i gràcies per descobrir-me la teva pàgina, aniré passant si m'ho permets)
Petonets!
gràcies a tu "Poeta per un dia".Benvingut!
Baci
El meus llavis esperant la posta de sol per quant abaixis el cap, robarte un peto...
Romantic Striper...
bones vacances!
bona nit, lliri blanc
passava per aquí per desitjar-te un bon estiu
una abraçada i mil petons
m
benvinguda Mar...és un plaer rebre la teva visita.
Bones vacances també a tu
Baci
Publica un comentari a l'entrada