PASSARÀ EL TEMPS
Gaudeix fins que el vent
rigui entre els teus cabells.
Fins que el foc s’amagui al teu cor.
El cel desborda dels teus ulls,
cant de rierol la teva rialla.
Balla fins que la pluja
soni sobre la teva pell,
fins que la llum s‘amagui al teu cor.
El mar desborda del teu cos,
dansa de l’ona el teu desig.
Clepsidra sense pietat
jugarà amb el temps.
La tardor desflorirà les paraules,
fulles seques cobriran l’esguard
i el riu fluirà encara lliure
com aquell cor
a qui el vent haurà robat l’amor.
Gaudeix fins que el vent
rigui entre els teus cabells.
Fins que el foc s’amagui al teu cor.
El cel desborda dels teus ulls,
cant de rierol la teva rialla.
Balla fins que la pluja
soni sobre la teva pell,
fins que la llum s‘amagui al teu cor.
El mar desborda del teu cos,
dansa de l’ona el teu desig.
Clepsidra sense pietat
jugarà amb el temps.
La tardor desflorirà les paraules,
fulles seques cobriran l’esguard
i el riu fluirà encara lliure
com aquell cor
a qui el vent haurà robat l’amor.
PASSERÀ IL TEMPO
Godi finchè il vento
ride tra i tuoi capelli.
Finchè il fuoco si nasconde nel tuo cuore .
Il cielo straripa dai tuoi occhi,
canto di ruscello la tua risata.
Balla sino a che la pioggia
suona sulla tua pelle,
sino a che la luce si nasconde nel tuo cuore.
Il mare straripa dal tuo corpo,
danza dell’onda il tuo desiderio.
Clessidra senza pietà giocherà con il tempo.
L’autunno sfiorirà le parole,
foglie secche copriranno lo sguardo
ed il ruscello scorrerà ancora libero
come quel cuore
a cui il vento avrà rubato l’amore.
12 comentaris:
Bella. Falla musicare, fanne una canzone. La melodia e' gia' nelle parole, basta seguirne il ritmo.
Questa notte commentando un post sulla vecchiaia ho ricordato Bobbio: ''Sei, come dice Bobbio, quello che ricordi. Sono una tua ricchezza oltre agli affetti che hai alimentato, i pensieri che hai pensato, le azioni che hai compiuto, i ricordi che hai conservato e non hai lasciato concellare, e di cui tu sei rimasto il solo custode. Che ti sia permesso di vivere sino a che i ricordi non ti abbandonino e tu possa a tua volta abbandonarti a loro''.
I tuoi versi rappresentano bene questo pensiero.
Vale
És un cant a la vida molt bell, que em transmet un punt d'urgència per viure el present amb intensitat i també de nostàlgia...
Això m'agrada, veure't la intenció de gaudir. M'ho aplicaré jo també, si puc.
M'encanten les imatges imaginades d'una natura tranquil·la i enjogassada, plena d'aigua, amb rierols i mars i cels... quina sensació de llibertat!
Disculpa'm la confusió, Cinzia, ha estat un lapsus provocat per l'adreça de mail que té Noves Flors.
Si gaudeix fins que el vent rigui entre els seus cabells...
Si balla fins que la pluja soni sobre al seva pell...
S'acostarà un altre vent
com una nova música
per a la seva dansa.
I l'acompanyament del cruixir
de les fulles seques
i la cantarella de l'aigua
que flueix encara lliure
li portarà un amor, altra vegada.
El vent s'emporta l'amor
potser algun cop
pero el vent del surt
porta calids petons.
Bellissima
"Balla fins que la pluja
sona sobre la teva pell,"
Ed ancora: "La tardor desflorirà les paraules,"
Stupendi. Quest'ultimo verso poi per quanto ti impegni a tradurlo non puoi renderlo nella sua profonda tristezza in italiano. Puoi andarci vicino ma non si riesce a dare anche solo il suono di questa emozione.
Un bacio i fins aviat Cinzia
Daniele
Gràcies a tots.
No tinc més paraules per agrair-vos.
aquesta vegada soc jo que no voldria fer malbé dels vostres comentaris.
una abraçada a tothom
El mar desborda del teu cos,
dansa de l’ona el teu desig.
Stupenda immagine...
e ancora
com aquell cor
a qui el vent haurà robat l’amor.
struggente...
Cinzia,lo sai che mi stai "costringendo" a tradurre una lingua che non conosco, ma la cui musicalità mi affascina?
Un abbraccio grande
annarita:)
mmm, ... he ensopegat amb el teu blog, buscant el premi de poesia de l'Alguer, i em trobo amb aquesta sopresa!
Ha estat un plaer passajar-me per aquesta terra que malauradament desconec, ...
Poemes per assaborir amb tranquil·litat, ... tot un gaudi.
Grazie Annarita...apprezzo il tuo sforzo. Ho letto il tuo aiku e devo dire che sei molto brava.Peccato che io non lo sia altrettanto con la matematica e l'informatica.Il giusto necessario alla sopravvivenza. Un bacio.
Benvingut al meu espai de l'esperit OHCAPITà!
gràcies per apreciar-me...
ves sempre on et conduexi el cor!
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada