diumenge, de febrer 01, 2009

UN ABRAÇ DE PAU


UN ABRAÇ DE PAU



Sobre notes de silenci
l’hivern se n’anirà
desfent lo guiatxo
dels vostros cors.
Com branques enteterigades
braços de minyons
busquen el sol.
Ulls de braja fugin lo terror,
anhelen la color d’una flor.
Lo temps és de la mia part.
Puc encara esperar,
vull encara esperar
de cantar un abraç de pau.
Només l’amor poguerà vencir la sua guerra!


UN ABBRACCIO DI PACE


Su note di silenzio
l’inverno se ne andrà
sciogliendo il ghiaccio
dai vostri cuori.
Come rami intirizziti
braccia di bimbi
protese in cerca del sole.
Occhi di brace fuggono dal terrore,
anelano il colore di un fiore.
Il tempo è dalla mia parte.
Posso ancora sperare,
voglio ancora sperare
di cantare un abbraccio di pace.
Solo l’amore potrà vincere la sua guerra!


22 comentaris:

Anònim ha dit...

un abbraccio di pace anche per te, Cinzia. Che bello leggerti ancora.

Espero que estiguis molt i molt bé.

Mi mancavi!

Lliri blanc ha dit...

Gràcies Montse...encara no m'he recuperat,però soc aqui!
Una abraçada també per a tu.
E' bello sapere che qualcuno mi pensa,ti ringrazio di cuore.

Dario (Italianoallestero.com) ha dit...

La pace è morta, credo non sia mai esistita in realtà.
Ma la poesia è sogno, quindi mi ritiro, mi scuso e ti abbraccio.
Un bacio.

Blogger

Anònim ha dit...

Jo també estic una mica malaltona. Ja ens recuperarem!

Petons i saludo anche a Blogger! :)

onatge ha dit...

Desitjo com tu dius que "El silenci vagi desfent el gel del cor". Ja que molt sovint sembla que allà on hi teníem el cor ara només hi ha una durícia tosca...
Encara maten en nom de qualsevol Déu. I cada dia hi ha algú que engendra una "guerra santa". Totes les guerres només són l'accent de la maldat dels homes.


Rep la pau d'una abraçada.
onatge

Striper ha dit...

Una abraçada de pau , amor i respcte per tu. mai tindria quevexistir la paraula guerra.

Daniele Verzetti il Rockpoeta® ha dit...

Bentornata :-)))

Ovviamente hai ripreso a postare come sempre con grande bravura.

Anònim ha dit...

Una abraçada per a tu. I que els dies que es van allargant et portin molts somriures.

utilizerapagain ha dit...

Complimenti. Felice ritorno. Tutti i giorni, in crisi di astinenza, facevo visita al tuo blog. I tuoi versi mi mancavano.
Grazie.
Vale

Lliri blanc ha dit...

Gràcies a tothom per la vostra visita.Perdoneu si no us visito i comento però tinc el meu ordinador espatllat.Fins aviat.

Grazie a tutti per la vostra visita.Perdonatemi se non vi leggo e commento,però ho il mio computer guasto.A presto.

Annarita ha dit...

Grazie, Cinzia, per questi versi intensi e delicati.

Molto bella l'immagine:
Come rami intirizziti
braccia di bimbi
protese in cerca del sole.


Un abbraccio
annarita

Juan Cairós ha dit...

Bellísimo!

Les abraçades com voluntats, presoneres de la pau. Per una vegada lluitem cos a cos i per amor...abraçades com destinacions i més quan estan signats en nom de la pau. Preciós poema i molt bona elecció en la cançó, ets increïble.
Petonets my Lady!

Mcloud ha dit...

Il tempo può essere dalla nostra parte... ma per quanto tempo ancora?
Un caro abbraccio

Henry The VIII ha dit...

Ets una mala persona. No es pot estar tant de temps sense actualitzar el blog.

Volem, no volem: exigim més poesia des de l'Alguer!!!!!!

Rafel ha dit...

Que la poesia doni més arguments per fer de la pau un camí i no el lament del que hem perdut.

En temps de mal sempre hi ha bona gent, només cal escoltar la seva veu i fer-la més i més gran.

PD: També ens aniria bé que el teu ordinador es recuperi.

zel ha dit...

Si podessim fer-ho, si fos cert...si la pau s'encomanés amb una abraçada... Petons de pau!

3my78 ha dit...

Sempre splendide emozioni regali.
Scusa l'assenza, ma sono stato un po' incasinato. Te come stai, tutto bene?:-)

Anònim ha dit...

molto intiresno, grazie

Anònim ha dit...

good start

Anònim ha dit...

quello che stavo cercando, grazie

Anònim ha dit...

imparato molto

Anònim ha dit...

imparato molto