dimecres, de març 04, 2009

A DIKKI




A DIKKI *

M’han dit:”Era només un animal”…
Com fragor de tro
ressonen aquestes paraules
dins el meu pit
i la pluja trist de març
baixa sobre el meu rostre
mentre es tanquen els teus ulls
desitjosos encara de vida i carícies.
S’ha apagat l’ombra fidel,
el so lleuger dels passos,
l’alegre fer salts,
el córrer frenètic.
Amorós, mòrbid i intel.ligent,
de tu no s’apagarà el record
imprimit a colors dins el meu cor
com un calendari dels dies frescos
de la nostra amistat.






A DIKKI

Mi han detto: “Era solo un animale”.
Come fragore di tuono
rimbombano queste parole
nel mio petto
e la pioggia triste di marzo
scende sul mio volto
mentre si chiudono i tuoi occhi
vogliosi ancora di vita e di carezze.
Si è spenta l’ombra fedele,
il suono felpato dei passi,
l’allegro saltellare,
il correre frenetico.
Amorevole, morbido ed intelligente,
di te non si spegnerà il ricordo
impresso a colori nel mio cuore
come calendario dei giorni freschi
della nostra amicizia.


15 comentaris:

onatge ha dit...

Posa el seu record en almívar, la seva fidelitat no t'abandonarà mai. No, no era només un animal. Era un company que t'acompanyava i omplia de llum i vida els teus racons d'ombra.

T'entenc, m'ha passat tres vegades...

Rep una abraçada.
onatge

Rafel ha dit...

Els últims dies cerquen ara solitud ara companyia. Els seus ulls enmirallen el nostre dolor, se'n van poc a poc com fulls de calendari que cauen amarats en les nostres llàgrimes.
Sabem que animal és una paraula maltrobada,recorda tots els bons moments que ens donen alè per escriure noves primaveres.

També he passat per això, una abraçada des de Barcelona.

Rafel

3my78 ha dit...

Mi spiace tanto Lliri, so quanto ci si possa affezionare a un cucciolo :-(
La poesia gli rende giustizia ed era così bello:-)

Anònim ha dit...

no n'he tingut mai perquè un pis em sembla un espai massa reduït, però ben segur que és un comiat molt trist. Una abraçada

fanal blau ha dit...

Demà passat farà dos mesos, jo vaig haver d'acomiadar-me de la meva companya, la Roda. Jo m'acabava d'estrenar en el blog i vaig fer un post per a ella.
Potser qui no ha gaudit de la companyonia, se li faci difícil d'entendre.
Entenc el que sents, senzillament, perquè ho he sentit.
Però en DIKKI haurà estat feliç a la teva vora i continuarà acompanyant-te!
Jo encara espero que surti a rebre'm saltironant!

Cèlia ha dit...

No he pogut evitar de plorar amb tu... jo també n'he tingut alguns (de companys fidels, alegres, amorosos i intel·ligents) i encara els enyoro. Després de morir el "Plató" vaig decidir que no en tindria cap altre, però s'enyoren tant, que ara en tinc dos. Cada gos, però, és molt diferent a l'altre... Una abraçada!

Anna ha dit...

A mi encara no m'ha passat, en tinc dos de companys fidels i tant sols d'imaginar-ho ja se'm fa un nus a l'estòmac. En sap greu, els que mai han tingut animals no ho entenen i fan aquest tipic comentari que fa tant de mal. Ho sento.

utilizerapagain ha dit...

Bellissimo ricordo. So benissimo cosa vuol dire perdere un cane, soprattutto se ci hai vissuto per quattordici anni.
Bella Dikki, la mia Honey, una meticcia a prevalenza epanieul breton, sembra una sua sorellina.
Vale

Lliri blanc ha dit...

Gràcies a tothom per la vostra manifestacio d'afecte i per compartir la vostra esperiència amb els vostres amics.
Una abraçada molt forta

Gianna ha dit...

Mi spiace Lliri, ti abbraccio.

3my78 ha dit...

Buon inizio settimana:-)

Daniele Verzetti il Rockpoeta® ha dit...

Davvero toccante.

Un abbraccio ed un bacio sinceri
Daniele

Henry The VIII ha dit...

Hola Lliri, el gosset era maco. Mereixia aquest poema.

Una abraçada.

Gianna ha dit...

Ciao Lliri, come stai?

Annarita ha dit...

La tua Dikki, mi ricorda molto la mia Greta, persa tempo fa, dopo 12 anni di dedizione sua nei miei confronti e di affetto reciproco.

Solo chi ha vissuto questa dolorosa esperienza, può comprendere che cosa significhi.

I versi che le hai dedicato sono tenerissimi e struggenti.

Un abbraccio grande.
annarita