NÀUFRAG DE LA NIT
Caic dins la foscor si
sobre les ales de la nit
No aconsegueixo arribar fins a tu.
No hi ha terra sota els peus,
no hi ha paraula que consoli.
Ànsies, dubtes i malenconies
escampats en el cel
com incens de pètals negres.
El meu cos és música,
és la força oculta
que arriba fins a tu.
La veu del ràpid llamp
que penetra el silenci,
l’ardor que s’encén
dins la teva mirada de lluna.
Caic dins la foscor
si dins l’incendi de les estrelles
no aconsegueixo arribar fins a tu.
Caic dins la foscor si
sobre les ales de la nit
No aconsegueixo arribar fins a tu.
No hi ha terra sota els peus,
no hi ha paraula que consoli.
Ànsies, dubtes i malenconies
escampats en el cel
com incens de pètals negres.
El meu cos és música,
és la força oculta
que arriba fins a tu.
La veu del ràpid llamp
que penetra el silenci,
l’ardor que s’encén
dins la teva mirada de lluna.
Caic dins la foscor
si dins l’incendi de les estrelles
no aconsegueixo arribar fins a tu.
NAUFRAGO DELLA NOTTE
Precipito nel buio se
sulle ali della notte
non riesco ad arrivare a te.
Non c’è terra sotto i piedi,
non c’è parola che consoli.
Ansie dubbi e malinconie
sparsi nel cielo
come incenso di petali neri.
Il mio corpo è musica,
è la forza occulta
che arriva a te.
La voce del rapido fulmine
che penetra il silenzio,
l’ardore che si accende
nel tuo sguardo di luna.
Precipito nel buio
se nell’incendio delle stelle
non riesco ad arrivare a te.
Precipito nel buio se
sulle ali della notte
non riesco ad arrivare a te.
Non c’è terra sotto i piedi,
non c’è parola che consoli.
Ansie dubbi e malinconie
sparsi nel cielo
come incenso di petali neri.
Il mio corpo è musica,
è la forza occulta
che arriva a te.
La voce del rapido fulmine
che penetra il silenzio,
l’ardore che si accende
nel tuo sguardo di luna.
Precipito nel buio
se nell’incendio delle stelle
non riesco ad arrivare a te.
15 comentaris:
Un poema preciós! Ple de força i de sentiment!
Per fortuna ci sei tu, che con le tue bellissime parole, riesci sempre a farmi pensare:-)
Bravissima:-D
Precios ple de vida i força" El meu cos es musica" el meu segurament desafinada el teu un allegro perfecte.
Tens el do de la nit i la lluna, amb mirades de lluna i incendi d'estrelles... No perds mai la força. Com m'agrada...!
Preciós, Cinzia.
Una abraçada
Cinzia,
la teva poesia sempre arriba amb força!!!
una abraçada!
Un poema sense límits, com l'espai.
Tot i la foscor m'he sentit enlluernat.
I pel que fa a la música veig que aquí desafino molt.
Una abraçada
Precioses metàfores, les que utilitzes.
Carme:és la força de la vida.Petons.
3my78:Grazie caro Emi.Credo al contrario che sia tu a farmi riflettere sulla nostra società nei tuoi post.un abbraccio.
Striper:Doncs...dansem aquest "allegro".Gràcies!
Cèlia. les nits amb la lluna son encantadores! Les paraules rellisquen del cel.
Jacob:gràcies jacob, com va tot?Espero bé!Un bes.
Fanal Blau: fa temps que no escrivia.la lluna és magica.una abraçada!
Rafel. Moltes gràcies per les teves paraules.Escric en una llengua que no és la meva..per això a vegades tinc por d'escriure ximpleries.Els vostres comentaris em donen la força d'anar endavant.Vosaltres sou la meva força...les meves paraules.
P.S. no he compres que vol dir "desafina"... que no t'agrada?
Novesflors: gràcies bonica!
Una perla luminosa che indica la giusta rotta al naufrago.
Grazie.
Vale
Pierluigi:I tuoi commenti sono perle di saggezza! grazie :-)
Volia dir que difícilment arribaré a algú amb la musica, sóc molt negat per la música. (Això volia dir amb "desafino")
Txau
Rafel. moltes gràcies per l'explicacio'.He appres una cosa de més! Txau!:-)
bellissima la canzone, e la poesia stupenda...
Pietro: la canzone è di un gruppo hard rock di Alghero ,gli "Slaves".
In quanto alla poesia, ti ringrazio per il complimento.:)
Publica un comentari a l'entrada