TERANYINES DINS LA NITCrepadures sobre los murs
dins lo fosc silenci.
Paraules callades,
respirs afogats…
L’afany dins lo pit
d’un trèmit cansat.
Lo lliri selvàtic
estripat a l'arena,
reclina lo cap vencit.
El mussol ara riu
dins la nit inquieta.
Teranyines de llàgrimes dins los ulls.
Se nina l’aranya
sobre un raig de lluna.
L’incertesa del demà
és una morsa que destrossa la carn.
Los pensaments són
crepadures sobre los murs
dins lo silenci més margant.
dins lo fosc silenci.
Paraules callades,
respirs afogats…
L’afany dins lo pit
d’un trèmit cansat.
Lo lliri selvàtic
estripat a l'arena,
reclina lo cap vencit.
El mussol ara riu
dins la nit inquieta.
Teranyines de llàgrimes dins los ulls.
Se nina l’aranya
sobre un raig de lluna.
L’incertesa del demà
és una morsa que destrossa la carn.
Los pensaments són
crepadures sobre los murs
dins lo silenci més margant.
RAGNATELE NELLA NOTTE
Crepe sui muri
del nero silenzio.
Parole taciute,
respiri soffocati…
l’affanno nel petto
di un brivido stanco.
Il giglio selvatico
strappato alla sabbia,
reclina il capo sconfitto.
Il gufo ora ride
nella notte inquièta.
Ragnatele di lacrime negli occhi.
Dondola il ragno
su un raggio di luna.
L’incertezza del domani
è la morsa che dilania la carne.
I pensieri son crepe sui muri
nel silenzio più amaro.
Crepe sui muri
del nero silenzio.
Parole taciute,
respiri soffocati…
l’affanno nel petto
di un brivido stanco.
Il giglio selvatico
strappato alla sabbia,
reclina il capo sconfitto.
Il gufo ora ride
nella notte inquièta.
Ragnatele di lacrime negli occhi.
Dondola il ragno
su un raggio di luna.
L’incertezza del domani
è la morsa che dilania la carne.
I pensieri son crepe sui muri
nel silenzio più amaro.
12 comentaris:
m'intriga el perquè has elegit un lliri tant en el poema com pel blog (lliri blanc), diuen que té una forta simbologia sexual.
En fi, et seguiré llegint, transmet pau i tranquil·litat aquest racó de la web i això m'agrada.
Salut i sort Anna.
Moltes gràcies Anna de la teva visita.Una abraòada d'illa en illa.
Il giglio simboleggia la purezza, l'innocenza ed il candore, dovuto probabilmente al colore a cui spesso lo troviamo associato: il bianco.Può essere tutto ed il contrario di tutto...
Potser haurem d'imitar l'aranya i bressar-nos en un raig de lluna...
Novesflor:Si fos possible ja me'n estaria allà.Però puc intentar, no?!Petons
Però hem d'ensenyar al silenci que escolti la lluna i ens bressoli també en moments de foscor, perquè la seva llum tènue ens il·lumini els pensaments i tapi les esquerdes per poder-hi arrapar una planta enfiladissa que ens deixi descansar l'esperit. Felicitats, com sempre! Que maco i què sentit, el poema!
Davvero una grande poesia. Emozioni sempre il mio animo.
Un bacio
Daniele
Cèlia:moltes gràcies.Parlem juntes a la lluna,potser ens escoltarà!
Una abraçada.
Rockpoeta: detto da un poeta di tutto rispetto come te, è un vero onore!
Troppo gentile.Baci! :D
La incertidumbre del mañana a menudo nos carcome el alma,que bello como describes de bonito a la noche,te felicito!una abraçada,
Hada Isol: Benvinguda al meu raco'!
gràcies pel teu comentari. m'ha fet plaer! un raig de lluna per a tu...
Emozionante, intensa espressione di tormenti e interiori ombre, soprattutto se la collego a Identitat.
Come sempre leggo le tue poesie con in sottofondo la musica, questa volta era un brano di " VOYAGE EN SARDAIGNE " di Enzo Favata. Effetto sorprendente.
Felice e radioso giorno.
Vale
"L’incertesa del demà
és la mossegada que destrossa la carn."
Cara Lliri, potser la gent que sap viure bé és aquella a la que la incertesa no li suposa un gran problema...
Dit això, a mi la incertesa del demà també em neguiteja com a la gran majoria. Seria molt millor viure l'avui i ara.
Una abraçada, brillant poema. Com sempre.
Ciao simpàtica!
Mmmm... Interessant blog que aniré seguint. Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada