PARTENÇA
Miro de la finestra
el gris del cel.
Los arbres alineats pentinen
los núvols dins l’horitzont
mentres la terra nua
resta en silenci a mirar.
Davalla sense pausa
lo riu dins la vall.
Salten i esquitxen
les aigües impetuoses
sobre grosses pedres,
lluiten i juguen amb plantes selvàtiques.
Les esperances seductores
canten sense aturar el sou camí,
ignares d’aquell mar
que està esperant.
Respiro aqueixa aria bona
que perfuma de llenya cremada.
Morronja la pòlenta al foc,
al tou suau amesclar.
Te mir encara una volta mare,
després lo mar m’engolirà per massa temps.
PARTENZA
Guardo dalla finestra
il grigio del cielo.
Gli alberi allineati pettinano
le nuvole nell’orizzonte
mentre la terra nuda
rimane in silenzio a guardare.
Scorre senza pausa
il fiume nella valle.
Saltano e schizzano
le acque impetuose
su grossi macigni,
lottano e giocano con piante selvatiche.
Le speranze lusinghiere
cantano senza fermare il loro cammino,
ignare di quel mare che resta ad aspettare.
Respiro quest’aria buona
che profuma di legna bruciata.
Borbotta sul fuoco la polenta
al tuo dolce mescolare.
Ti guardo ancora una volta madre,
dopo il mare mi inghiottirà per troppo tempo.
5 comentaris:
Quin sentiment més hivernal de dia gris però amb el caliu d'una llar que et guarda de tot l'hivern que hi ha a fora... Em fas respirar a mi també!
Per un any ple de poesia.
perfum de llenya cremada m'agrada.Bentornada petons.
Esperarem davant el foc que escalfa l'hivern i pinta de colors els dies grisos.
Bona tornada a l'illa.
Una espera que val la pena esperar...
"Et miro encara una vegada mare,
després el mar m’engolirà per sempre."
Un final inquietant... Com una abraçada de tristesa, de soledat, d'amor, de llum i foscor, com un eclipsi de vida...
Una abraçada.
onatge
Publica un comentari a l'entrada