M'han atorgat el 4° premi al concurs de poesia sarda S.Antoni de su ou a Mamoiada (NU) Dissabte 16 de gener Hores 9.30 Mamoiada (NU)
EL DIA QUE MOR
Rellisco sobre murs d’avorriment
i escales de tristesa
en l’acabar d’un altre dia cansat.
Suspesa sobre teranyines del passat
i molses del present
volo sobre les meves pors,
ensopego en les derrotes.
Nedo amb fatiga
en aquest cel fosc
perseguint l’ona
amb jocs, salts
i curses de nena.
Si caic m’aixeco,
si ploro després ric,
si fujo, retorno immòbil
al fons del pantà,
inútil com pedra de riu.
Rellisco
sobre la imatge entelada
del dia que mor,
sobre la llum feble
dels ulls de la malenconia.
IL GIORNO CHE MUORE
Scivolo su muri di noia
e scale di tristezza
sul finire di un altro giorno stanco.
Sospesa su ragnatele del passato
e muffe del presente
volo sulle mie paure,
inciampo nelle sconfitte.
Nuoto a fatica in questo cielo scuro
inseguendo l’onda con giochi,
salti e corse di bimba.
Se cado mi rialzo,
se piango poi rido
se fuggo, ritorno immobile
sul fondo del pantano,
inutile come pietra di fiume.
Scivolo sull’immagine sfocata
del giorno che muore,
sulla fioca luce
degli occhi della malinconia.
9 comentaris:
Et felicito pel dia que neix...
Una abraçada.
onatge
Moltes felicitats!
Amb jocs, salts i curses de nena... sempre arribes molt amunt.
Una abraçada.
l'enhorabona :)
Felicitats, una poesia preciosa!
Nedant cels foscos has arribat a un nou premi, MOLTES FELICITATS!! Però sobretot, et desitjo molts i molts somriures!
FELICITATS noves. Bonic poema.
Malgrat la foscor no hi ha qui t'aturi.
Enhorabona pel premi!
PD. Era en llengua sarda?
us agraeixo de cor a tothom!
Rafel: si ,un concurs en llengua sarda obert a les variant minortaries:al català de l'Alguer i al tabarqui( de l'illa de S. Pere)
una abraçada molt forta a tots
ara vaig a classe de català
Publica un comentari a l'entrada