dimecres, de març 24, 2010

Teranyines dins la nit/ Ragnatele nella notte Mencio al premi de poesia sarda "A PES DE SANTU PADRE" BORTIGALI



TERANYINES DINS LA NIT

Esquerdes sobre els murs
dins el fosc silenci.
Paraules callades,respirs ofegats…
L’afany dins el pit
d’una tremolor cansada.
El lliri selvàtic
estripat a la sorra,
reclina el cap derrotat.
El mussol ara riudins la nit inquieta.
Teranyines de llàgrimes dins els ulls.
Es bressa l’aranya
sobre un raig de lluna.
L’incertesa del demà
és la mossegada que destrossa la carn.
Els pensaments són
esquerdes sobre els murs
dins el silenci més amarg.




RAGNATELE NELLA NOTTE
Crepe sui muri
del nero silenzio.
Parole taciute,respiri soffocati…l
affanno nel petto di un brivido stanco.
Il giglio selvatico
strappato alla sabbia,
reclina il capo sconfitto.
Il gufo ora ride nella notte inquieta.
Ragnatele di lacrime negli occhi.
Dondola il ragno
su un raggio di luna.
L’incertezza del domani
è il morso che dilania la carne.
I pensieri son crepe sui muri
nel silenzio più amaro.




11 comentaris:

onatge ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
onatge ha dit...

Qui pogués fer
el boca-boca
per retornar la vida
a tots els respirs ofegats...

Potser sempre som
derrotats per una flor.

Cada nit té el seu ussol.

Les llàgrimes són ballarines
a les ninetes dels ulls.

La lluna és la gran dama.

Demà, sempre és
un temps lluny.

Ai! els pensaments,
sort de la cançó
del silenci, malgrat
que l'enyor s'estavelli
contra el mur...


Felicitats per la Menció.

Una abraçada.
onatge

Lliri blanc ha dit...

La lluna ès una gran dama!
Quina frase més preciosa!
Et desitjo una bonanit Onatge i molta llum de lluna la teva vida!Gràcies!!!

Cèlia ha dit...

Una nit molt estripada, certament, i amb el mussol que se'n riu de les esquerdes del pensament. Quan sortirà el sol?

Lliri blanc ha dit...

Txau Cèlia.Avui aqui fa sol. hi ha 20°.Al cor però hi ha encara ombra.
una abraçada!

novesflors ha dit...

Un poema molt bonic. Com tots els teus.

Rafel ha dit...

Vénen nits més curtes i primaveres florides. Les paraules es van dibuixant i trencant silencis i a la sorra l'alenada de mar revifa els lliris.

Enhorabona per la menció

Striper ha dit...

Un poema precios , m'agradat molt.

utilizerapagain ha dit...

Complimenti. Buona fine settimana

Miriam ha dit...

Molto struggenti questi versi...

Anònim ha dit...

Esquerdes sobre els murs
dins el fosc silenci.
Paraules callades,respirs ofegats…

Molt bella la teva poesia. M'és grat com escrius. Gràcies. Que els dèus et siguin propicis.