un poema d'Antoni Canu
L'altre cel
La falç talla les testes grogues
del forment.
Esverades
miren les sàvies rugues de la terra
i l'infinit.
Una bandera de calandries
s'agita en el cel,
vola sobre l'humiliada esperança
que vaga entre els rostolls
i el cruixir del sol.
En l'aire el fresc olor de la palla
pareix purificar les ànimes
que vanen vers l'altre cel
on no hi ha germà de matar,
on la secreta llum
ostenta tot el seu poder
a segellar la Veritaten el silenci.
2 comentaris:
No el coneixia, aquest poeta. Gràcies petr fer-nos-el arribar.
Bon aniversari per l'Antoni, artesà de la paraula.
Gràcies per la difusió Cinzia, artesana de la paraula.
Publica un comentari a l'entrada