EMPARA DEL VENT

EMPARA DEL VENT

Empara del vent,
libera el corp estrac
dels vels de malenconia.
Empara del vent,
excava sotaveu la pedra
i afonda amb mans ràbioses l’ànima.
Empara del vent,
menja a petites mossegades la nit
que invadeix de silenci la vida.
Empara del vent,
bufa carícies sobre el corp apagat
besant les sues cicatrices.
Empara del vent,
espergina perfum dins l’aire
de fulles, cel, flors i desig.
Empara del vent,
desperta el corp en letargia
tatuant la paraula renaixença.
Empara del vent,
juga sobre dansadores d’olvidament
i terranynes de fol.lia.
Empara del vent,
volant planar com un gavinàs
que obri les ales a l’ombra d’un somrís.

IMPARA DAL VENTO

Impara dal vento,
libera il corpo stanco
da veli di malinconia.
Impara dal vento,
scava con sussurri la pietra
e affonda con mani rabbiose nell’anima.
Impara dal vento,
divora a piccoli morsi la notte
che invade di silenzio la vita.
Impara dal vento,
soffia carezze sul corpo spento
baciando le sue cicatrici.
Impara dal vento,
cospargi profumo nell’aria
di foglie,cielo, fiori e desiderio.
Impara dal vento,
sveglia le membra dal torpore
tatuando la parola rinascita.
Impara dal vento,
dondola su altalene d’oblio
e ragnatele di follia.
Impara dal vento,
volando planare come un gabbiano
che apre le ali sull’ombra d’un sorriso.