LO
IAIO
He
vist lo somrís d’un minyó
abraçar
l’arribada de lo iaio
com
fa l’arc de San Martí
amb
el gris del cel.
Acords
de piano
jugaven
sobre blancs dents petits
que
de sols encenien
les
pàl.lides galtes de l’home.
He
tratés lo fiado
per
sentir dins el cor
aquelles
mirades i aquelles mans,
per
respirar la malenconia del record
pintant
un somrís
sobre
la tela d’una posta del sol.
IL NONNO
Ho
visto il sorriso di un bimbo
abbracciare
l’arrivo del nonno
come
fa l’arcobaleno
col
grigio del cielo.
Accordi
di piano
giocavano
sui bianchi dentini
che
di sole accendevano
le
pallide gote dell’uomo.
Ho
trattenuto il fiato
per
sentire nel cuore
quegli
sguardi e quelle mani,
per
respirare la malinconia del ricordo
dipingendo
un sorriso
sulla
tela di un tramonto.
2 comentaris:
Un somriure arc de Sant Martí és un somriure amb molts colors. Certament recordo aquest somriure amb el meu nonno... i tant!
Els avis son preesones precioses.
Una abraçada i bon diumenge.
Publica un comentari a l'entrada