DOV’Ė LA MIA MENTE?
Dov’è la mia mente?
Nel pensiero di te che sei oltre il mare…
laggiù, avvinghiata a stracci di nuvole e brandelli di cielo.
Oscilla tra il sole lucente ed il torbido abisso.
Ė volata via sull’accordo di una chitarra
ed il lamento di un pianto…
L’io di oggi non è più quello di ieri e domani sarà altrove…
dentro il tuo sole, lontano dalla mia luna…
ma ora dov’è la mia mente?
ON ĖS LA MEVA MENT?
On és la meva ment?
Dins el pensament de tu que ets ennllà del mar.
Allà baix, agafada a draps de núvols I esquinçalls de cel.
Fluctua entre el sol brillant I el tèrbol abisme.
Ės volada d’aquí sobre l’acord d’una guitarra i el lament d’una aflicció.
El jo d’avui no és més aquell d’ahir i demà serà en un altre lloc…
a dins del teu sol, luny de la meva lluna,
però ara on és la meva ment?
3 comentaris:
La ment mai pot separar-se de tu, és el pensament que s'escampa per poder entendre... perquè tan d'enyor?
Ei, Lliri, per fi tornes a fer posts. Que ja tocava, que començàvem a patir que abandonaves el blog.
Bentornada ;)
Una abraçada molt forta per Cèlia i Henry the VIII! :)
Publica un comentari a l'entrada