2° CLASSIFICADA AL PREMI RAFAEL SARI 2011
LO MEU SENTIR
Un crit trenca lo silenci.
Un cant de llibertat
d’una nova vida
que saluda la llum.
Un pèndol vacil.la
al ritme constant
d’una pena lenta
que mos amonesta.
Un batec cruel
de notes desentonades
viola lo fluir de l’existència.
Un, dos. tres…mil passos
de petites formigues
que conquesten el seu futur.
Vacil.lem, mos perdem
dins foscos recorreguts
per tornar a la il.lusió
d’una llum de redenció.
Mirades que s’envolen al cel,
perfectes i netes
com pura paraula,
com l’alè d’un nou respir…
primer vagit
esclau del prejudici.
IL MIO SENTIRE
Un grido rompe il silenzio.
Un canto di libertà
di una nuova vita
che saluta la luce.
Un pendolo oscilla
al ritmo costante
di una pena lenta
che ci ammonisce.
Un battito crudele
di note stonate
viola lo scorrere dell’esistenza.
Uno, due, tre…mille passi
di piccole formiche
che conquistano
il proprio futuro.
Vacilliamo, ci perdiamo
in oscuri meandri
per tornare alla illusione
di una luce di redenzione.
Sguardi che s’innalzano al cielo,
perfetti e immacolati
come pura parola,
come l’alito di un nuovo respiro…
primo vagito
schiavo del pregiudizio.
2 comentaris:
Feia dies que no publicaves res, Lliri Blanc, sempre és bonic llegir-te. Moltes felicitats pel premi, ja ho saps, ho fas molt bé.
Enhorabona pel premi.
Esperem que la poesia també ajudi a trencar les cadenes dels prejudicis.
Publica un comentari a l'entrada