LA MAGRANA
Los basets vermells de Side
esposa d'Orione
pertorben la quietud de la tarda.
La boca flor de magrana
té l'afanu del mitjorn taciturn
i sospira com insecte estrac
entre les branques provades
per la pressa de les estajions.
Fulles esparginades del mòrbid antunju,
rams al cel en pregària fins a enjoiellar-se
i treure botons rubiconds.
A dintre la gola oberta
del fruit succós
dansen junts fecunditat i mort.
Dents petits color carmí brillen com
granets d'un sacre rosari.
Gotes de sang destil·len
sobre los dits
la lletania del dia que mor.
3° premi ex aequo Seccio C
al Premi de poesia i prosa Rafel Sari de L'alguer
LA MELAGRANA
I rossi baci di Side sposa di Orione
turbano la quiete della sera.
La bocca fior di melograno
ansima nell'afa taciturna
e sospira come insetto esausto
tra le fronde provate
dalla fretta delle stagioni.
Sparse foglie del morbido autunno,
rami al cielo in preghiera,
sino al gemmarsi a festa
con gioielli rubicondi.
Nelle fauci spalancate del frutto succoso
danzano insieme fecondità e morte.
Vermigli dentini brillano
come grani d'un sacro rosario.
Gocce di sangue stillano sulle dita
la litania del giorno che muore
6 comentaris:
preciós poema...
evocadorament tardoral.
moltes gràcies :)
L'antunju, la tardor que diem nosaltres, és la mort, la fi de la vida, que comença el seu declivi.
M'ha emocionat la imatge dels dits amb sang. Molt bonic poema, el capvespre és una mica així junt a la platja.
Vicent
Enhorabona pel premi. Un poema fet de fils que teixeixen les vides com un capvespre de tardor.
gràcies pels vostres suaus comentaris :)
Bon Nadal i feliz i pròsper Any Nou.
Vicent
Publica un comentari a l'entrada