TEMPORAL
EL
CRIT OFEGAT EN EL NÚVOL
TRENCA
EL PERÍMETRE DENS I SE PROPAGA.
S'ABANDONA
EL CEL EN UN PLOR FRAGORÓS
LOS
SOUS LLAVIS, PESANTS D'AMARGURA,
S'ACOSTEN
A LA TERRA.
S'AFERREN
ONDA I ESCOLL EN EL CLAPOTEIG DE VEUS.
LA
MARINA AVANҪA I SE RETIRA EN PERPÈTUA DANҪA
LO
COR RESSONA DEL SOU VIBRANT ESQUITX
TEMPORALE
L'URLO
SOFFOCATO NEL NEMBO
ROMPE IL DENSO PERIMETRO E DILAGA.
S'ABBANDONA IL CIELO IN FRAGOROSO PIANTO.
LE SUE LABBRA , PESANTI D'AMAREZZA,
SFIORANO LA TERRA.
S'AVVINGHIANO ONDA E SCOGLIO NELLO SCIABORDIO DI VOCI.
IL MARE AVANZA E SI RITIRA IN PERPETUA DANZA
IL CUORE ECHEGGIA DEL SUO VIBRANTE FIOTTO.
ROMPE IL DENSO PERIMETRO E DILAGA.
S'ABBANDONA IL CIELO IN FRAGOROSO PIANTO.
LE SUE LABBRA , PESANTI D'AMAREZZA,
SFIORANO LA TERRA.
S'AVVINGHIANO ONDA E SCOGLIO NELLO SCIABORDIO DI VOCI.
IL MARE AVANZA E SI RITIRA IN PERPETUA DANZA
IL CUORE ECHEGGIA DEL SUO VIBRANTE FIOTTO.
ANNA CINZIA PAOLUCCI
PH ELIO CIOL
2 comentaris:
Jo veig al teu poema el crit de les dones, del yin, i com un ens, les dones, que poden crear, també tenen la capacitat de donar mort. Amor potser és la solució, que els taumaturgs més populars eviten.
Vicent
T'agraeixo per seguir la meva poesia...és preciós llegir la tua original interpretació. Moltes gràcies
Publica un comentari a l'entrada