diumenge, de setembre 30, 2018




L'ARBRE DE NÈSPOLA


Raȉms d'or
sorprenen la mia malenconia,
nèspoles sucoses distenen la propia llum
en lo meu ànim trist.
És lo meu últim dia en aquesta casa fosca i buida.
Los meus ulls proven a cristal·litzar el temps,
capturar lo més possible de records…
agafar veus, paraules, sons, emocions...
a voltes humiliacions...
Les agrup totes i les pos com pols en una balija.
Lo vent fa moure una cortina
i crea jocs de llums i ombres en l'aposento.
Hi és una gata allongada a damunt del tapet del corridor
que condueix al jardí;
me mira, primer astuciada,
déspres s'acosta i se deixa carinyar.
És abastant així poc per distrair la malenconia?
En realitat no...
però la gata ha comprès, i se ferma en allí,
mòrbida,
a injectar la sua mirada en los meus ulls despagats.
El nu a la gola se fa més lleuger per calque àtim...
i vosaltres nèspoles del Japó,
suave regal de la primavera,
arrobeu rajos al sol
per placar los meus patiments.
Les branques s'incurven,
fan una reverència, un somrís
i fruits gentils arriben a maturació en lo meu cor.





IL NESPOLO DEL GIAPPONE


Grappoli d'oro
sorprendono la mia malinconia,
nespole succose protendono la loro luce
nel mio animo triste.
È il mio ultimo giorno in questa casa buia e vuota.
I miei occhi cercano di cristallizzare il tempo,
catturare più ricordi possibili...
afferrare voci, parole, suoni, emozioni...
talvolta umiliazioni...
le raduno tutte e le adagio come polvere in un bagaglio.
Il vento sposta una tendina
e crea giochi di luci e ombre nella stanza.
C'è un gatto sdraiato sul tappeto del balcone
che dà accesso al giardino;
mi guarda, dapprima furtivo,
poi si avvicina e si lascia accarezzare.
Basta così poco per distrarre la malinconia?
Direi di no...
ma lui ha capito, e resta lì,
morbido
a iniettare il suo sguardo nei miei occhi spenti.
Il nodo alla gola si distende per qualche istante...
e voi nespole del Giappone,
tenero regalo della primavera,
rubate raggi al sole
per alleggerire le mie pene.
I rami si incurvano,
si inchinano sorridenti
e frutti gentili maturano nel mio cuore.


Segona classificada a la 35^ edició del Premi Sari

4 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Els comiats, ja siguen d'un amor o d'una casa ens fan parir la melanconia.

Vicent Adsuara i Rollan

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
面具 ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Lliri blanc ha dit...

Si és sempre dificil acomiadar-se d'algunes persones o coses que te recodens moments importants de la vida...