LES
VINYES DE DIONISO
Dona'm
la copa plena de notes blaves,
libero
dins l'aire una fresca melodia.
Sobre
el flauto argentat
se
posa lentament la secanya de l'estiu,
la
boca rebulli vermella de most.
Mans
dansen, primer turmentades,
després
amb gentilesa, sobre los perfums
de
l'escumosa delícia.
Els
braços de Dioniso,
vinyes
rugints,
m'envolten
de vi i música.
Els
morros se destaquen de la copa,
humits
ara de immortalitat.
LE
VIGNE DI DIONISO
Porgimi
il calice colmo di azzurre note,
libero
nell'aria una nuova melodia.
Sul
flauto argentato
s'adagia
lentamente l'arsura di fine estate,
la
bocca ribolle rosseggiante di mosto.
Mani
danzano, dapprima tumultuose,
poi
gentili, sui profumi
della
schiumosa delizia.
Le
braccia di Dioniso,
vigne
ruggenti,
m'avvolgono
di vino e musica.
Le
labbra si separano dal calice,
umide
ormai d'immortalità.
3 comentaris:
Aci a la ciutat de València en diem no Dioniso, sinó Donís, i tenim el sant, Sant Donís que és el dia dels enamorats valencians, se sol festejar amb la "mocadorà", que és un mocador ple de massapans i dolços diferents que el home regala a la dona.
I el déu Donís va ser el déu de la transgressió i promotor de civilitzacions, jo encara pense en ell i li tinc fe, espere que d'un moment a l'altre, junt al nostre Jesús, puga endegar aquest món.
Una abraçada, Cinzia, des de Russafa, barri de València.
Dioniso és en Italià...l'he deixat invariat. Gràcies per explicar-me les tradicions valencianes...és sempre un plaer :)
Publica un comentari a l'entrada