divendres, de novembre 17, 2006

L’ONA...


L’ONA

Voldria ser l’ona impertinent,
que s’abateix amb ràbia sobre el teu cos,
i ràpidament es retira,
deixant-te esquitxos de desig.
Tornaré,
quan no m’esperaràs més,
acariciant dolçament la teva pell,
relliscant a poc a poc amb perles de plaer.
Sobre la sorra calenta,
amb els ulls tancats,
sota el meu cor humit,
respiraràs profundament
noves emocions,
estrenyent dins els punys,
llàgrimes de joia i
fragments de conquilles.
L'ONA
Vorrei essere l'onda impertinente,
che s'infrange con rabbia sul tuo corpo
e rapidamente si ritira,
lasciandoti schizzi di desiderio.
Tornerò,
quando non mi aspetterai più,
accarezzando dolcemente la tua pelle,
scivolando a poco a poco con perle di piacere.
Sulla sabbia calda,
ad occhi chiusi,
sotto il mio cuore umido,
respirerai profondamente nuove emozioni,
stringendo nei pugni
lacrime di gioia e
frammenti di conchiglie.