L’ABISME
Des del puig miro la mar,
en aparença així tranquilla,
es gronxa lentament
amb un ritme constant.
Ones lentes i ajegudes
Donen pau i oblit.
Cosa es amaga dins cada racó?
Quins misteris dins l’abisme!
Ferides que tornen al pit,
turments profunds dins les goles.
Vortexos de passions o
corrents de malenconia,
bombolles de tristesa o
nits d’embriaguesa.
Quin desastre la meva vida,
en l’aparença així perfecta!
Però, també la mar
com es gronxa tranquillaavui ,en superfície.
Des del puig miro la mar,
en aparença així tranquilla,
es gronxa lentament
amb un ritme constant.
Ones lentes i ajegudes
Donen pau i oblit.
Cosa es amaga dins cada racó?
Quins misteris dins l’abisme!
Ferides que tornen al pit,
turments profunds dins les goles.
Vortexos de passions o
corrents de malenconia,
bombolles de tristesa o
nits d’embriaguesa.
Quin desastre la meva vida,
en l’aparença així perfecta!
Però, també la mar
com es gronxa tranquillaavui ,en superfície.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada