divendres, de novembre 17, 2006

L’ONDA...


L’ONDA

Volgueriva ésser l’onda impertinent,
que se rumpi amb ràbia sobre el teu cos,
i que ràpidament se retira,
deixant-te esquitxos de desig.
Tornaré,
quan no m’esperaràs més,
acariciant dolçament la tua pell,
esquirriant a poc a poc com perles de plaer.
Sobre la sorra calenta,
amb los ulls tancats,
sota el meu cor humit,
respiraràs profundament
noves emocions,
estrenyent dins els punys,
llàgrimes de joia i
fragments de conquilles.


L'ONDA
Vorrei essere l'onda impertinente,
che s'infrange con rabbia sul tuo corpo
e rapidamente si ritira,
lasciandoti schizzi di desiderio.
Tornerò,
quando non mi aspetterai più,
accarezzando dolcemente la tua pelle,
scivolando a poco a poco con perle di piacere.
Sulla sabbia calda,
ad occhi chiusi,
sotto il mio cuore umido,
respirerai profondamente nuove emozioni,
stringendo nei pugni
lacrime di gioia e
frammenti di conchiglie.

Cap comentari: