diumenge, de juny 22, 2008

SOMNIS


SOMNIS

Saludo la nit envoltada
dins frescos llençols.
Apago la llum i…
hi veig encara.
Imatges desenfocades en la cursa
dels  pensaments  abusen
del cos ara ja cansat.
La luna sobre la pell,
dins els ulls desig d’estrelles .
Notes flèbils d’un violí
com laments brollen des del cor.
Contesten  gemecs de flauta
als dits savis que juguen
amb l’harmonia d’un piano.
És fosc, però jo puc encara veure,
 s’obre un camí entre les tenebres,
la simfonia nocturna es bressa dins
 el cel  gemat de robins:
somnis prohibits fugits al  control.

Sogni

Saluto la notte avvolta
in fresche lenzuola.
spengo la luce e...
ci vedo ancora.
Immagini sfocate nella corsa
dei pensieri abusano
del corpo ormai stanco.
La luna sopra la pelle,
negli occhi desiderio di stelle.
Note flebili d'un violino,
come lamenti zampillano dal cuore.
Rispondono gemiti di flauto
alle sagge dita che giocano
con l'armonia d'un piano.
E' buio, ma posso ancora vedere...
s' apre un varco nelle tenebre,
la sinfonia notturna si culla
nel cielo gemmato di rubini:
sogni proibiti fuggiti al  controllo.


diumenge, de juny 15, 2008

LE PASSANTI /LES PASSANTS


http://it.youtube.com/watch?v=XFT29VuKLkw




LE PASSANTI


Io dedico questa canzone

ad ogni donna pensata come amore

in un attimo di libertà

A quella conosciuta appena

non c'era tempo e valeva la pena

di perderci un secolo in più

A quella quasi da immaginare

tanto di fretta l'hai vista passare

dal balcone a un segreto più in la

E ti piace ricordarne il sorriso

che non ti ha fattoe che tu le hai deciso

in un vuoto di felicità

Alla compagna di viaggio

i suoi occhi il più bel paesaggio

fan sembrare più corto il cammino

E magari sei l'unico a capirla

e la fai scenderesenza seguirla

senza averle sfiorato la mano

A quelle che sono già prese

e che vivendo delle ore deluse

con un uomo ormai troppo cambiato

ti hanno lasciato inutile pazzia

vedere il fondo della malinconia

di un avvenire disperato

Immagini care per qualche istante

sarete presto una folla distante

scavalcate da un ricordo più vicino

Per poco che la felicità ritorni

è molto raro che ci si ricordi

degli episodi del cammino

Ma se la vita smette di aiutarti

è più difficile dimenticarsi

di quelle felicità intraviste

Dei baci che non si è osato dare

delle occasioni lasciate ad aspettare

degli occhi mai più rivisti

Allora nei momenti di solitudine

quando il rimpianto diventa abitudine

una maniera di viversi insieme

Si piangono le labbra assenti

di tutte le belle passanti

che non siamo riusciti a trattenere



LA MEVA TRADUCCIÓ DE LA CANçÓ DE FABRIZIO DE ANDRÈ

“LES PASSANTS”

Jo dedico aquesta cançó
A cada dona pensada com amor
En un instant de llibertat
A aquella coneguda fa poc
No hi havia temps i no valia la pena
Perdre-s’hi un segle de més.
A aquella quasi d’imaginar
Així de pressa l’has vista passar
Del balcó a un secret més enllà
I t’agrada recordar-ne el somriure
Que no t’ha fet i que tu li has decidit
En un buit de felicitat.
A la companya de viatge
Els seus ulls el més bo paisatge
Fan semblar més curt el camí
I tan de bo ets l’únic a comprender-la
I la fas baixar sense seguir-la
Sense haver-li fregat la mà.
A aquelles que ja són preses
I que vivint de les hores desillusionades
Amb un home ara massa canviat
T’han deixat, inútil bogeria,
veure al fons de la malenconia
d’un futur desesperat.
Imatges estimades per pocs instants
Sereu aviat una gentada distant
Descavalcada d’un record més a prop
Per poc que la felicitat se’n torni
És molt rar que s’hi recordi
Dels episodis del camí.
Però si la vida acaba d’ajudar-te
És més difícil oblidar-te
D’aquelles felicitats entrevistes
Dels petons que no s’ha gosat donar
De les ocasions deixades a esperar
Dels ulls mai més vistos.
Aleshores en els moments de solitud
Quan l’enyorança desdevé habitud,
una manera de viure’s junts,
es ploren els llavis absents
de totes les belles passants
que no hem pogut entretenir
.

divendres, de juny 13, 2008

EL COR D'OR


EL COR D’OR

Buscava el cor d’or
en un gest senzill,
dins la carícia de la tarda.
Aquell llevat que serveix per panificar,
aquell tió que escalfa la llar.
Buscava el cor d’or
aquella llavor
que germina la terra,
en un batec d’ales,
dins uns dels astres
que d’allà a dalt ens queden a mirar.
Buscava el cor d’or
dins el dolor i l’angoixa,
en l’ardiment de pensar
si viure és un poc com morir.
Buscava el cor d’or,
he col.lecionat
llàgrimes i pedres.


dimecres, de juny 11, 2008

Vincent Estelles

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/
servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=21&titol=79


Aquesta tarda a la seu de l'Ateneu alguerès el professor Iban Leon Llop ha tingut una conferència sobre el poeta escriptor Vincent Estellés" El tractat de les maduixes".

Un poeta que ha escrit coses profundes amb una manera molt senzil de veure la vida diaria en tots els seus sentits.

Aqui de seguida uns dels poemes més conegut

"ELS AMANTS"

La carn vol carn.


Ausiàs March


"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peçó d'una orella.

El nostre amor és un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."



Vocabulari
Cast: Net de luxúria

Peçó: Extrem carnós de l'orella

Arrap: Ferida superficial feta amb les ungles

Muscle: Espatlla

diumenge, de juny 08, 2008

NOTES SENSE TEMPS


NOTES SENSE TEMPS

Hi ha notes ofegades
allà al fons de l’estany,
reprimides de l’esverament,
amagades pel llot.
Hi ha notes oprimides
de l’aigua verd i tèrbola,
contenen el respir i
la paraula encantada.
Hi ha notes arrossegades
pel borbollar rabiós de la vida,
enfonsades, bufetades,
vençudes per la foscor.
Són gemmes precióses encastades
en el cansament de l’ull,
en el passar comptes.
Quant és tràgic el silenci
d’una nit sense temps,
d’un temps sense vida,
d’una vida sense tu.

divendres, de juny 06, 2008

QUEEN OF RAIN




QUEEN OF RAIN

La mirada es perd
dins la familiar malenconia.
Carícies de pluja sobre la pell,
esquitxos de fang sobre el cor.
Corren els núvols dins la meva opaca fantasia,
riu el vent dins els ulls,
crida la lluna en el meu crani
amb un fragor de trons.
Vindrà la quietud després de la tempesta?
Espero aquell raig de sol
que es trenca sobre placides ones,
que es posa com bes daurat
sobre la meva front.

dimarts, de juny 03, 2008

LES PORTES DEL SOMNI




http://it.youtube.com/watch?v=AKCEkKa2gMw&feature=related



LE PORTE DEL SOGNO Sergio Cammariere

(parole di Roberto Kunstler)

Così l’autunno é già tra i rami E il vento batte sulle porte Sarà vero che mi ami? Ma l’amore è così strano Certe volte non è come immaginiamo C’é qualcosa nei tuoi occhi Che non mi fa più dormire Mentre il cielo del mattino Mi crollerà addosso Lasciando un segno del tempo che passa Che cambia con te E cambia l’anima dentro me Giro, giro Sento i tuoi passi, solo i tuoi passi Tremo, tremo Su questa strada che porta lontano e tu non ci sei E quanto ancora dovrò stare Qui seduto ad aspettare Le mani a reggermi la fronte E poi sentirmi più solo ogni volta che parlo di te Così diversa ed uguale a me Amica e compagna tu questo sei sempre per me Giro, giro Camminerò e ti cercherò Finché avrò respiro Perché da solo non vivo Stanotte ho bisogno di te In questo sogno impossibile Giro, giro Sento i tuoi passi, solo i tuoi passi Tremo, tremo Mentre la notte ora scende e nel sogno ritorni da me Seguo i tuoi passi Solamente i tuoi passi Seguo l’anima


LES PORTES DEL SOMNI (la meva traduccio')

Així la tardor és ja entre les branques
I el vent pica sobre les portes.
Serà ver que m’estimes?
Però l’amor és estrany
A vegades no és com l’imaginem
Hi ha quelcom dins els teus ulls
Que no em fa dormir més
Mentre el cel del matí
Em caurà a sobre
deixant un senyal del temps que passa
que canvia amb tu.
Giro, giro
Sento els teus passos, només ls teus passos.
Tremolo, tremolo
Sobre aquest carrer que condueix a lluny i tu no hi ets.
I quant encara hauré d’estar
Aquí assegut a esperar
Les mans a sostenir-me la front
I després sentir-me encara més sol cada vegada que parlo de tu.
Així diferenti i igual a mi
Amiga, companya això ets sempre per a mi.
Giro, giro
Marxaré i et buscaré
Fins a què tindré respir
Perquè de sol no visc
Aquesta nit et necessito
En aquest somni impossibile.
Giro, giro
Sento els teus passos, només els teus passos
Tremolo, tremolo
Mentre la nit baixa i dins el somni tornes cap a mi
Segueixo els teus passos
Només els teus passos
Segueixo l’ànima.

dilluns, de juny 02, 2008

EXCURSIÓ A CAP MARARJU





























EXCURSIÓ A CAP MARARJU

Entre la costa de l’Alguer i aquella de Bosa hi ha un promontori de roques volcaniques morfològicament aspre que es diu cap Mararju. Aquest és un dels més interessants recorreguts costaners de l’illa de Sardenya.
Avui hem baixat al km 21 de la carretera, a prop de Cuili Seddari fins a la cala Bernardu i a la cala S.Maria,passant pel mont de les Bagasses i per molts pujols entre camins bastant dificultósos. Aquest espectacle es ofereix només a qui és disposat a caminar per dreceres fetes per les cabres entre muntanyes i vall.
Després hem pujat travessant pel gual d’un riu relliscant, mullant-nos i rient com bojos fins a arribar a una cascada a la vora de la qual antigament hi havia una mina.Prosseguint en un costerut hem arribat a la platja de Port Managu on hem fet el bany i pres el sol en front d’un esplèndid mirador .
Hem acabat la nostra última i singular excursió amb les notes de la guitarra d’en Francesc i amb les gotes d’aigua d’un núvol passatger.
Tot això ha estat molt divertit per la varietat del paisatge selvatge i únic en el seu gènere,per l’ànim que tothom tenia en aquesta cita abans de la pausa estiva.
Uns moments bonics per saludar-nos i ara per saludar-vos virtualment…

diumenge, de juny 01, 2008

POSIDONIA


POSIDONIA”

Alga que rebutjada de la mar
jeus inerme sobre la sorra
sota el pes del trepig humà
evaporant la teva essència al cel…
Ahi quant similar a tu són
les paraules del poeta
que bressades dins les
aigües terboles de la vida
acabaran per assecar-se
sota els raigs cruels del sol.