divendres, d’agost 29, 2008

FRAGMENTS INCOLORS


FRAGMENTS INCOLORS

Sóc un ésser invisible
Una mirada apagada
Un gest immaterial
Un crit ofegat
Un plor eixugat
Una paraula callada
Un somriure oblidat
Una llibertat aparent
Una lluita constant.
Sóc un ésser invisible
Una pàgina grisa
Una nota ja cansada
Una fulla que cau
Una història trencada
Un fragment incolor
Una tardor a la porta
Un cor que batega
També si tu no el veus.
FRAMMENTI INCOLORI

Sono un essere invisibile
Uno sguardo spento
Un gesto immateriale
Un grido soffocato
Un pianto asciugato
Una parola taciuta
Un sorriso dimenticato
Una libertà apparente
Una lotta costante
Sono un essere invisibile
Una pagina grigia
Una nota già stanca
Una foglia che cade
Una storia spezzata
Un frammento incolore
Un autunno alla porta
Un cuore che batte
Anche se tu no lo vedi
un amic molt sensible en resposta al meu poema m'ha enviat el seu escrit:
"avui jo també he escrit uns versets (resposta a "Fragments incolors")

ETS
Ets feta de llum de lluna
un esguard clar
un moviment precís
un bram al vent
mil paraules rimades
cent somriures clars
una dona lliurelluitant,
sempre endavant
Ets feta de llum de lluna
tots els colors del vent a la pell
calidoscopi de l'aigua
història que comença a cada instant
mil pàgines viscudes
un milió de fulles dibuixant la tardor
un cor bategant cent vegades per minut...
tu ets
tot això també
LLUIS

diumenge, d’agost 24, 2008

Premi de poesia sarda Luigino Cossu Trinità d'Agultu/ Vignola











A la memòria de Luigino Cossu 1898/1972 veu per 50 anys del cant sard a guitarra.
Jurats:de l'esquerra Antonello Bazzu, Tonino Rubattu, la presidenta Maria Teresa Palitta, Giuseppe Tirotto. El cantant Demuro acompanyat de Puggioni.


L'organitzador Gianfranco Garrucciu amb el periodista i presentador e la tarda Mavuli


Luigino Cossu junior canta acompanyat a la guitarra de Giovanni Puggioni el cant sard d'amor del seu avi ,"LA DISISPIRATA"

Cinzia llegint el seu poema " Voldria anar-me'n Barceloneta"


Carlo Demartis llegint el seu poema "Ombra i llum"




















dijous, d’agost 21, 2008

IN ITALIA


Dilluns passat vaig anar al concert de Gianna Nannini.
Vull traduir-vos aquesta cançó que canta amb Fabri Fibra i és de Fabri Fibra.



http://it.youtube.com/watch?v=K7c_fHYzRmM





A ITÀLIA

Hi ha coses que ningú et dirà
Hi ha coses que ningú et donarà
Ets nat i mort aquí
Ets nat i mort aquí
Nat al país de les mitges veritats
On fuges?
A Itàlia pistoles al cotxe
A Itàlia Macchiavelli i Foscolo
A Itàlia els campions del món
Són a Itàlia

Benvingut
A Itàlia fes unes vacances al mar
A Itàlia millor no fer-se operar
A Itàlia i no anar a l’hospital
A Itàlia la bella vida
A Itàlia les grans nits i gales
A Itàlia fer negocis amb l’hampa
A itàlia el veí que et dispara…
A Itàlia

(RIT . x 2 vegades )
On fuges?
A Itàlia els veritables mafiosos estan
A Itàlia són els més perillosos
A Itàlia les noies a la carretera
A Itàlia menges pasta feta a casa
A Itàlia després t’entren els ladres a casa
A Itàlia no trobes una feina fixa
A Itàlia però beses el crucifix
A Itàlia els monuments
A Itàlia les esglesies amb les pintures
A Itàlia gent amb sentiments
A Itàlia el camp i els segrestos
A Itàlia

(RIT. 2 vegades)
On fuges?
A Itàlia les noies festejades
A Itàlia les dones fotografiades
A Itàlia les models coaccionades
A Itàlia aprens l’art
A Itàlia gent que llegeix les cartes
A Itàlia assassins mai descoberts
A Itàlia cares perdudes i vots segurs
A Itàlia
IN ITALIA

Ci sono cose che nessuno ti dirà…
ci sono cose che nessuno ti darà…
sei nato e morto qua
sei nato e morto qua
nato nel paese delle mezza verità

dove fuggi?
in italia pistole in macchine
in italia machiavelli e foscolo
in italia i campioni del mondo sono
in italia

benvenuto
in italia fatti una vacanza al mare
in italia meglio non farsi operare
in italia non andare all’ospedale
in italia la bella vita
in italia le grandi serate e i gala
in italia fai affari con la mala
in italia il vicino che ti spara
in italia…

rit. (x2)

dove fuggi?
in italia i veri mafiosi sono
in italia i più pericolosi sono
in italia le ragazze nella strada
in italia mangi pasta fatta in casa
in italia poi ti entrano i ladri in casa
in italia non trovi un lavoro fisso
in italia ma baci il crocifisso
in italia i monumenti
in italia le chiese con i dipinti
in italia gente con dei sentimenti
in italia la campagna e i rapimenti
in italia…

rit. (x2)

dove fuggi?
in italia le ragazze corteggiate
in italia le donne fotografate
in italia le modelle ricattate
in italia impara l’arte
in italia gente che legge le carte
in italia assassini mai scoperti
in italia volti persi e voti certi
in italia

rit. (x2)

diumenge, d’agost 17, 2008

BERCHIDDA TIME IN JAZZ2008





http://it.youtube.com/watch?v=C99coGU1Jhk




BERCHIDDA TIME IN JAZZ 2008

S’ha acabat amb èxit l’edició 2008 de “Time in jazz”.
També enguany la magistral organització de Paolo Fresu ens ha regalat moments suggerents de pura màgia.
Els ingredients bons, generosos i genuins, ja sabem des de fa anys que hi són, però és saber-los treballar i amalgamar amb atenció de detalls com passió, amor i calor que dóna al resultat una sabor diferent.
Qui de vosaltres mai s’ha aturat a observar un capvespre? Però si hi posem a l’aire una música de violí i un piano tocats i jocats amb mestria de Mark Feldman i Sylvie Courvoisier, el tot viscut des dels pujols del Mont Acuto, vet aquí que aquell capvepre desdevé especial…quasi de immortalar com si fos el primer i l’últim.
I aquell cant de trompeta que acariciava la veu de Ornella Vanoni fent el seu tribut a Fabrizio De Andrè en la masia de L’Agnata, sobre una cançó de Luigi Tenco m’ha llevat el respir.hauria volgut plorar, però hi havia massa gent i he ofegat l’emoció tota a dins i encara la tinc guardada al meu cor.

Berchidda és un poble que en aquest period de l’any explota de sons i colors
Mostres de tota mena i per tots els gusts.

Necessita un petit gran home per ensenyar-nos a saborejar les cose petites de la vida, a tirar-nos a la cara tot això que s’amaga darrere de cada diversitat difícil d’acceptar i facil de no veure si relegada més enllà de cada nostre pensament i preocupació.

Gràcies Paolo Fresu, no només per la teva música que m’encanta i la teva simpatia (podria dir també bellesa però no vull fer engelosir a ningú jajajaja),no només pels artists que ens proposes,però en particular per el teu moure amb “art” les consciències .

Felicitats

Cinzia












BERCHIDDA TIME IN JAZZ2008

Si è conclusa con successo l’edizione 2008 di “Time in jazz”.
Anche quest’anno la magistrale organizzazione di Paolo Fresu ci ha regalato momenti suggestivi di pura magia.
Gli ingredienti buoni, generosi e genuini ormai sappiamo da diversi anni che ci sono, ma è il saperli lavorare ed amalgamare con dovizia di particolari come passione ,amore e calore che dona al risultato un sapore differente.
Chi di voi non si è mai fermato ad osservare un tramonto? Ma se ci mettiamo un sottofondo di violino ed un piano suonati e giocati con maestria da Mark Feldman i Sylvie Courvoisier il tutto vissuto dai pendii del Monte Acuto, ecco che quel tramonto diventa speciale…quasi da immortalare come se fosse il primo ed ultimo.
E quel canto di tromba che accarezzava la voce di Ornella Vanoni dedicante il suo tributo a Fabrizio De Andrè nella tenuta dell’Agnata, su una canzone di Tenco mi ha tolto il respiro. Avrei voluto piangere ma c’era troppa gente ed ho soffocato tutta l’emozione dentro e ancora la conservo nel mio cuore.

Berchidda un paese che in questo periodo dell’anno esplode di suoni e di colori.
Mostre di tutti i generi e per tutti i gusti.

Ci vuole un piccolo grande uomo per insegnarci ad assaporare le piccole cose della vita, a sbatterci in faccia ciò che si nasconde dietro ogni diversità difficile da accettare e facile da non vedere se relegata al di là di ogni nostro pensiero e preoccupazione.

Grazie Paolo Fresu, non solo per la tua musica che mi incanta e per la tua simpatia ( oserei dire anche BELLEZZA.. ma non vorrei far ingelosire nessuno ehehehehe),per gli artisti che ci proponi, ma in particolare per il tuo smuovere con “ arte” le coscienze.

Complimenti

Cinzia



divendres, d’agost 15, 2008

WHO’S NEXT?

WHO’S NEXT?

Estratosferes mediatiques
Saquegen les vostres ments.

Benvinguts!!!
Nosaltres aquí violentarem els vostres pensaments.
Tastarem els vostres cossos
Devorarem les vostres certeses
Us torturarem amb les vostres pors.
Vexant les vostres aspiracions.
Us caníbalitzarem!!!

Benvinguts aquesta és NEXT TV
I ningú de vosaltres es salvarà…

You are dead
You are dead, you too…are
Already dead..

Ok, who’s next?


( Daniele Verzetti, ROCKPOETA)

dijous, d’agost 14, 2008

ON ACABA L’AMOR


ON ACABA L’AMOR

Més enllà d’aquest cel net,
n’hi ha u d’un altre color.
Més enllà d’aquest mar jocós,
brollen fonts de llàgrimes.
Cap so de ones,
carícies de vent…
però bombardeigs, tiroteigs,
crits i llàgrimes.
Hi ha jocs de nens
I encara interèssos dels adults.
És una ratlla prima a l’horitzó…
Que no caiguis allà on acaba l’amor.

dilluns, d’agost 11, 2008

Concurs de poesia sarda "Luigino Cossu" Trinità D'Agultu


Avui he rebut la noticia que amb aquest poema he rebut una mencio' especial al concurs de poesia sarda "Luigino Cossu".

Les premiacions es tindran el 23 d'agost a Trinità D'Agultu


VOLDRIA ANAR-ME’N, BARCELONETA.


UN DIA VOLDRIA ANARME’N. UN DIA LLUNY D’AQUEST.
ARA NO EN TINC EL CORATGE..M’HE ENAMORAT DE TU, QUE TAMPOC EM CONEIXES!
MIRA’M SI POTS! PETIT PUNT BLANC AL MIG DE LA TEVA LLUM,
BUFETADA DE VENT, CONTRA EL BRAÓ DEL TEU MAESTRAL.
DESAPAREIXO AL TEU IMMENS HORITZÓ,CAPBUSSANT-ME EN L’AIGUA
I DISSENYANT REMOLINS QUE VÈNCEN LA QUIETUD.
SI, UN DIA VOLDRIA ANAR-ME’N. UN DIA LLUNY D’AQUEST.
MIRA’M SI EN TENS GANA! VULL ROBAR ELS TEUS COLORS,
ELS REFLEXOS D’OR QUE EL SOL ET DÓNA AL MATÍ I T’AGUARDA A LA NIT.
ASSEURE’M ALS MURS BAIXOS PER RESPIRAR LA MAR,
RESISTINT A L’IMPULS FEROTGE DE BESAR ELS TEUS LLAVIS TOUS DE SAL.
PERÒ UN DIA VOLDRIA ANAR-ME’N. UN DIA LLUNY D’AQUEST.
AMOR MEU, TU ETS AIXÒ QUE NO HE TINGUT MAI!.
LA MEVA BOCA ESTRANYA, QUE PARLA LA TEVA LLENGUA,
ENFONSA ELS SEUS LLAVIS CONTRA ELS TEUS
PER DONAR-TE UN SENYAL DE VIDA, ABANS D’UN ARREVEURE!
FARÉ SORROLL PERQUÈ T’ADONIS DE MI I BRILLARÉ COM MAI
AL MIG DE LA FOSCOR PER CRIDAR EL MEU AMOR
QUE EL VENT ET CANTARÀ AMB UNA RARA SONORITAT.
LA LLUNA EM REGALA EL TEU COS QUE SURT DES DE L’AIGUA D’ARGENT,
MENTRE QUE NÚVOLS FUMEJANTS INTENTEN AMAGAR-LO AMB JOCS D’OMBRES!
A POC A POC, S’APAGUEN LES LLUMS I BAIXA LA NIT MISTERIOSA
SOBRE LES CASES, ELS CAMINS, EL PORT, LA MURALLA,L’IMPONENT CATEDRAL, LA CÚPULA PINTADA.
BAIXA AL MEU COR, EL TEU SILENCI PLÉ DE TANTES VEUS,
UNA ESPÈCIE DE PENA LENTA I DOLÇA ON S’ABOQUEN
TOTES LES SENSACIONS QUE MAI MÉS TORNARAN.
http://it.youtube.com/watch?v=cBeqhSfvUvc



VORREI ANDARMENE “ BARCELLONETA

UN GIORNO VORREI ANDARMENE. UN GIORNO LONTANO DA QUESTO.
ORA NON NE HO IL CORAGGIO…MI SONO INNAMORATA DI TE CHE NEANCHE MI CONOSCI!
GUARDAMI SE PUOI! PUNTINO BIANCO IN MEZZO ALLA TUA LUCE,
CAREZZA DI VENTO CONTRO IL RIGORE DEL TUO MAESTRALE.
SPARISCO NEL TUO IMMENSO ORIZZONTE TUFFANDOMI NELL’ACQUA
DISEGNANDO MULINELLI CHE VINCONO LA QUIETE.
SI, UN GIORNO VORREI ANDARMENE . UN GIORNO LONTANO DA QUESTO.
GUARDAMI SE NE HAI VOGLIA! VOGLIO RUBARE I TUOI COLORI,
I RIFLESSI D’ORO CHE IL SOLE TI DONA AL MATTINO E TI CUSTODISCE LA NOTTE.
SEDERMI ALLA MURAGLIA PER RESPIRARE IL MARE,
RESISTENDO ALL’IMPULSO FEROCE DI BACIARE LE TUE LABBRA UMIDE DI SALE.
PERÒ, UN GIORNO VORREI ANDARMENE. UN GIORNO LONTANO DA QUESTO.
AMORE MIO, TU SEI CIÒ CHE NON HO AVUTO MAI!
LA MIA BOCCA STRANIERA, CHE PARLA LA TUA LINGUA,
AFFONDA LE SUE LABBRA CONTRO LE TUE PER DARTI
UN SEGNALE DI VITA, PRIMA DI UN ARRIVEDERCI!
FARÒ RUMORE,PERCHÉ TU TI ACCORGA DI ME E BRILLERÒ COME NON MAI
NEL MEZZO DELL’OSCURITÀ, PER CRIDARE IL MIO AMORE CHE
IL VENTO CANTERÀ CON UNA RARA SONORITÀ.
LA LUNA MI REGALA IL TUO CORPO CHE ESCE DALL’ACQUA D’ARGENTO,
MENTRE NUVOLE FUMEGGIANTI CERCANO DI NASCONDERLO CON GIOCHI DI OMBRE.
A POCO A POCO SI SPENGONO LE LUCI E SCENDE LA NOTTE MISTERIOSA SOPRA LE CASE,
I VICOLI, IL PORTO, LA MURAGLIA, L’IMPONENTE CATTEDRALE, LA CUPOLA VARIOPINTA.
SCENDE SUL MIO CUORE IL TUO SILENZIO COLMO DI TANTE VOCI,
UNA SPECIE DI PENA LENTA E DOLCE DOVE SI AFFACCIANO TUTTE LE SENSAZIONI CHE MAI PIÙ TORNERANNO

divendres, d’agost 08, 2008

Immagini ( DANIELE VERZETTI)


Per commemorar i recordar l’estrall de Bologna del 2 d’agost 1980, un poeta genovés “Daniele Verzetti”el Rockpoeta ha escrit i postat al seu blog L’Agorà, aquest poema emocionant que jo ara us tradueixo.






IMATGES

Imatges punyents
Imatges enrarides
Imatges de silenci trencat per les sirenes.
I ruïnes

Imatges irreals
però vertaderes.

Imatges
Imatges
Imatges

Imagines un futur millor…

I els altres riuen
(Daniele Verzetti "Rockpoeta")