dimecres, d’abril 21, 2010

excursió a Punta Catirina





































































La darrera excursió del centre escursionista de l’Alguer va ser diumenge passat al Mont Albo al centre de l’illa de Sardenya a prop del poble de Lula (Nu).
Vam pujar des d’una alçaria de 600 mt fins a Punta Catirina 1127 mt. al llarg d’un recorregut que pareixia un paisatge llunar.Llàstima que a dalt hi fos la boira que ens va amagar l’espectacle del mirador de la sencera cadena muntanyenca. A la tornada vam agafar un camí colorat per les flors que ens va conduir a un altre paisatge més vert i selvatge com un’ oasi encantadora al mig d’un desert.
Vam consumar els nostres entrepans sobre pedres gigants amb el gust de saborejar també el nostre voltant de roques càlcaries sota un cel que a poc a poc va desdevenir blau.
Durant el recorregut vam veure també unes Pinnette ( cases dels pastors) i moltes cabres. En aquesta zona hi viuen els mufloni o cabres selvatges i la rara àguila del Bonelli.
Vam acabar l’excursió amb la visita a l’antic santuari de S.Francesc a la falda del mont on al setembre s’hi festeja nostra Senyora del miracle.

dijous, d’abril 15, 2010

TOTES LES SORTIDES DIGNES


HAVIA COMENçAT AIXI:
JESUS TIBAU ens convida a"Una sortida digna"
Jesus Tibau,ens convida a escriure poemes per fer un nou recull amb el titol "Una sortida digna"Ens explica això:"Una de les iniciatives de més èxit que vaig tenir l'any passat i que es va compartir amb més il·lusió fou l'edició del llibre Totes les baranes dels teus dits. Per tant, enguany hi torno i us convido a escriure un poema que inclogui l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. Entre tothom que participi sortejaré un exemplar del llibre homònim i, sobretot, el recull de poemes s'editarà gràcies a Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l'arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost.O sigui que poseu-vos a la feina, i envieu-me els versos abans del 14 de febrer. Evidentment, si teniu un blog, us proposo que difongueu la idea i que hi aneu penjant els poemes.El primer poema del llibre no podrà ser altre que el del músic Jesús Fusté, que es titula precisament així, que va musicar al seu primer disc i que m'ha cedit com a títol del meu recull de contes i del blog http://unasortidadigna.blogspot.com/ Més informació a : http://jmtibau.blogspot.com/2010/01/versant-una-sortida-digna.html



jO VAIG ENVIAR AQUEST POEMA:

EL DIA DE LA MEMÓRIA

Des del cel negre
plouen gotes d’aigua fosca
com llàgrimes centenàries
que troben desfogament
en una sortida digna.
Els homes necessiten
d’un món nou…
de sortir del gel de la solitud,
de la foscor de la indiferència.
Baixa des del cel
el plor que fa soroll…
s’aplaca, sanglota.
Moviments llargs i lents
bressolen veus sobre veus
del mateix timbre i color.
Al costat del foc, un vell narra
els horrors del passat.
Dins l’espetec de la flama
ressona la seva veu feble.
Paraules que tremolen en l’aire,
que mouen la consciència.
El nen que escolta en silenci
ajupit als seus peus
dibuixa sobre un full blanc
l’esperança d’un demà millor.

IL GIORNO DELLA MEMORIA

Dal cielo nero
piovono gocce d’acqua scura
come lacrime centenarie
che trovano sfogo
in un’uscita degna.
Gli uomini hanno bisogno
di un mondo nuovo…
di uscire dal gelo della solitudine,
dal buio dell’indifferenza.
Scende dal cielo il pianto
che scroscia…rallenta,singhiozza.
Movimenti lunghi e lenti
che cullano voci su voci
d’uguale timbro e colore.
Accanto al fuoco, un vecchio narra
gli orrori del passato.
Nel crepitio della fiamma
riecheggia la sua flebile voce.
Parole che tremano nell’aria
e scuotono la coscienza.
Il bimbo che ascolta in silenzio
accovacciato ai suoi piedi,
disegna su di un foglio bianco
la speranza di un domani migliore.


ara s'ha publicat el llibre TOTES LES SORTIDES DIGNES,

un recull de poemes enviats mitjançant internet.

Ahir, obrint un link he trobat un regal que m'ha fet gràcia...

vull compartir la meva joia amb vosaltres amics:





dissabte, d’abril 10, 2010

L’ALBA D’UN NOU DIA







L’ALBA D’UN NOU DIA
En un moment d’amargor
amago les meves llàgrimes
cobrint la cara amb una manta.
Ajaguda al llit
intento buscar confort
dins la foscor que m’envolta.
Quin és el confí
entre viure i morir?
Ofego les meves ansies dins les tenebres
allunyant-me de la resta del món.
Però,com la nit
anhela la llum de la lluna,
també els ulls
esperen un somriure solar,
s’inebrien d’un raig lluent.
Sóc immòbil aquí
a dos passos de l’oblit,
celada dins la mata ombrívola
amb la por de la flor
que sa d’anar perdent el seu color.
Si les mans s’acaricien
encara dins la penombra,
serà més suau tremolar
en la brisa d’un nou dia

L’ALBA D’ UN NUOVO GIORNO
In un momento di amarezza
nascondo le mie lacrime
coprendo il volto con una coperta.
Sdraiata sul letto
provo a trovare conforto
nel buio che mi avvolge.
Qual è il confine
tra vivere e morire?
Affogo le mie ansie nelle tenebre
allontanandomi dal resto del mondo.
Ma,come la notte
anela la luce della luna,
anche gli occhi
aspettano un sorriso solare,
s’inebriano di un raggio lucente.
Sono immobile qui
a due passi dall’oblio,
celata nell’ombroso cespuglio,
con la paura del fiore
che sa di perdere il suo colore.
Se le mani si accarezzano
ancora nella penombra,
sarà più dolce rabbrividire
nella brezza di un nuovo giorno.



divendres, d’abril 02, 2010

Bona Pasqua a tots/ Buona Pasqua a tutti


MOLTA LLUM


Sepulcre és la foscor del cor.
Allà a fora és ja primavera…
ho diuen les violes,
ho canten els ocells.
El sol que juga sobre la tela
fugaç del cel i del mar.
L’angoixa és la pedra
que oprimeix la nit.
Pintures d’ombres
i agulles de pluja
dins el niu d’afectes perduts.
Campanes desentonades
agredeixen l’ordre
natural de la vida.
Vull dormir i
despertar-me demà
amb el perfum de
les flors de camp.


MOLTA LUCE


Sepolcro è il buio del cuore.
Là fuori è già primavera…
lo dicon le viole,
lo cantan gli uccelli.
Il sole che gioca sulla tela
fugace del cielo e del mare.
L’angoscia è la pietra
che opprime la notte.
Affreschi di ombre
e spilli di pioggia
nel nido di affetti perduti.
Campane stonate
aggrediscono l’ordine
naturale della vita.
Voglio dormire e
svegliarmi domani
col profumo dei
fiori di campo.