CANçÓ DE NIT (la meva traducció de la cançó “Canzone di notte” de Francesco Guccini)
Hores confuses de la nit, la malenconia no és un estat d’ànim,
les vides dels altres s’han trencat i sembla que no esisteix més el teu pròxim,,
et vesteixis una mica de silenci, tens la suau il.lusio d’estar sol,
o són cotxes que passen o el vent o són els teus pensaments alçats en vol.
Els teus pensaments una mica borratxos dansant pels carrers s’allunyanen,
et són fugits des de la mà, i el dia sembla ara ja així llunyà
i el dia sembla ara ja així llunyà.
Matí o nit, has perdut el temps, la malenconia et sembla de tocar-la,
però potser és l’hora de l’avent i crides l’irònia per ajudar-la,
Hores confuses de la nit, la malenconia no és un estat d’ànim,
les vides dels altres s’han trencat i sembla que no esisteix més el teu pròxim,,
et vesteixis una mica de silenci, tens la suau il.lusio d’estar sol,
o són cotxes que passen o el vent o són els teus pensaments alçats en vol.
Els teus pensaments una mica borratxos dansant pels carrers s’allunyanen,
et són fugits des de la mà, i el dia sembla ara ja així llunyà
i el dia sembla ara ja així llunyà.
Matí o nit, has perdut el temps, la malenconia et sembla de tocar-la,
però potser és l’hora de l’avent i crides l’irònia per ajudar-la,
i potser hi ha algu' qui ara mor,
i potser hi ha algu qui ara neix
algú comple un crim d’honor, passegen al llarg dels vials les putes.
Putes són els teus records que entre cançons i vi et destorben,
que et molesten a poc a poc i el dia sembla ara ja així llunyà,
i el dia sembla ara ja així llunyà.
Matí o nit, no té importància, els dies són núvols distrets ,
tocarà l’hora a la teva porta i el rellotge és la teva sang que batega,
quan vindrà el temps de partir, l’hora tindrà el mateix color,
i sembla sempre una mica de morir, en el moment heroic de l’amor.
Si rius o plores és sempre igual, les coses en el record després s’esfumen,
el sagrat s’unirà al profà il el dia sembla ara ja així llunyà
i el dia sembla ara ja així llunyà.
Matí o nit dins o fora, ets segur o busques la consolació,
són blanc i negre o solament colors o cares ambigües de la teva presó,
busques sempre això que t’és llunyà, després dius”tot és relatiu”,
però l’irònia i el dolor diuen en va que ets segur només de ser viu.
Però hi ha encara temps per pensar, per maleїr i per vessar el vi,
per plorar, riure, jugar i el dia sembla ara ja aixÍ a prop, i el dia sembla ara ja aixÍ a prop…..
algú comple un crim d’honor, passegen al llarg dels vials les putes.
Putes són els teus records que entre cançons i vi et destorben,
que et molesten a poc a poc i el dia sembla ara ja així llunyà,
i el dia sembla ara ja així llunyà.
Matí o nit, no té importància, els dies són núvols distrets ,
tocarà l’hora a la teva porta i el rellotge és la teva sang que batega,
quan vindrà el temps de partir, l’hora tindrà el mateix color,
i sembla sempre una mica de morir, en el moment heroic de l’amor.
Si rius o plores és sempre igual, les coses en el record després s’esfumen,
el sagrat s’unirà al profà il el dia sembla ara ja així llunyà
i el dia sembla ara ja així llunyà.
Matí o nit dins o fora, ets segur o busques la consolació,
són blanc i negre o solament colors o cares ambigües de la teva presó,
busques sempre això que t’és llunyà, després dius”tot és relatiu”,
però l’irònia i el dolor diuen en va que ets segur només de ser viu.
Però hi ha encara temps per pensar, per maleїr i per vessar el vi,
per plorar, riure, jugar i el dia sembla ara ja aixÍ a prop, i el dia sembla ara ja aixÍ a prop…..
Ore confuse nella notte, la malinconia non è uno stato d' animo,
le vite altrui si sono rotte e sembra non esista più il tuo prossimo.
Ti vesti un poco di silenzio, hai la dolce illusione di esser solo,
son macchine che passano od è il vento,
o sono i tuoi pensieri alzati in volo.
I tuoi pensieri un po' ubriachi, danzando per le strade si allontanano,
ti son sfuggiti dalla mano e il giorno sembra ormai così lontano
e il giorno sembra ormai così lontano...
Mattino o notte, hai perso il tempo,
la malinconia ti sembra di toccarla,
ma forse è l'ora dell' avvento e chiami l' ironia per aiutarla.
E forse c'è qualcuno che ora muore,
e forse c'è qualcuno che ora nasce,
qualcuno compie un crimine d' onore,
passeggiano sui viali le bagasce.
Bagasce sono i tuoi ricordi che fra canzoni e vino ti disturbano,
che ti molestano pian piano e il giorno sembra ormai così lontano,
e il giorno sembra ormai così lontano....
Mattino o notte, cosa importa?
I giorni sono nuvole distratte.
Suonerò l'ora alla tua porta e l' orologio è il sangue tuo che batte.
Quando verrà il tempo di partire l' ora avrà il medesimo colore:
sembra sempre un poco di morire nel momento eroico dell'amore...
Se ridi o piangi è sempre uguale,
le cose nel ricordo poi si sfumano,
il sacro si unirà al profano e il giorno sembra ormai così lontano
e il giorno sembra ormai così lontano....
Mattino o notte, dentro e fuori,
sei certo o cerchi la consolazione?
Son bianco e nero sol colori, o facce ambigue della tua prigione?
Cerchi sempre ciò che ti è lontano, dopo dici:
"Tutto è relativo," ma l' ironia e il dolor dicono invano che sei certo solo di esser vivo.
Ma c'è ancor tempo per pensare,
per maledire e per versare il vino,
per pianger, ridere e giocare e il giorno sembra ormai così vicino,
e il giorno sembra ormai così vicino,
e il giorno sembra ormai così vicino,
e il giorno sembra ormai così vicino...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada