Apunts sobre l'excursió al Mont Timidone
11 DE FEBRER 2007-
Punt de trobada a la Plaça de la Pau a les deu.
Arribo sobre la meva Fiat UNO d'època, amb Valentina i Fabiana, puntual com un rellotge de Suïssa.
Paolo i Joaquim ens esperen escoltant els discursos d'en Pasquale, que ja de primera matinada parla a roda lliure. Després d'uns minuts, arriben tots els altres i sortim amb els cotxes fins al Parc Natural del Port del Compte.
Paolo i Joaquim ens esperen escoltant els discursos d'en Pasquale, que ja de primera matinada parla a roda lliure. Després d'uns minuts, arriben tots els altres i sortim amb els cotxes fins al Parc Natural del Port del Compte.
A l'entrada, un guia ens explica en alguerès unes informacions sobre la fauna i la flora.
A dins del parc hi ha varietats d'ocells i porcs senglars, cavalls, ases, daines i també plantes espontànies de tota mena: cards, brucs, piteres, fenoll marí, canyafels, lleteres, murta, barretets, llentiscle, romaní, ruda, etc.
Arriben nens tot xisclant i dubtem que tinguin la força de pujar amb nosaltres. Ens endinsem pel camí' més curt, però més difícil i pugem, mentre la calor ens abraça a poc a poc, fins a fer vermelles les nostres cares.
De tant en tant, fem un descans, ens aturem per beure i per reposar el cos, mentrestant els nens no donen senyals de cansament, mostrant-nos un envejable vigor.
Donant la cara al camí, i l'esquena a la mar, arribem al cim del Mont Timidone.
Trobem l'acolliment del mestral, que ens dóna bufetades i un paisatge idíl·lic de veritat.
D'un cantó de la costa, podem veure l'Illa Plana, l'Illa Foradada, el Cap de la Caça i la ja per nosaltres conquerida Torre de la Penya.
De l'altre, la Badia del Port del Compte i l'àrea d'una antiga colònia penal, coronada per una rocosa escullera esquitxada de la blanca escuma de mar com aquella irlandesa.
L'esguard s'eixampla, l'ànima s'alimenta i el cos es recupera.
Una riquesa així, no té preu i mereix respecte.
Amb l'emoció al cor i un entrepà a la boca, davallem pel camí més llarg i, atabalats pels rius de paraules d'en Pasquale, arribem al cotxe, forts i contents com en les més belles faules.
Donant la cara al camí, i l'esquena a la mar, arribem al cim del Mont Timidone.
Trobem l'acolliment del mestral, que ens dóna bufetades i un paisatge idíl·lic de veritat.
D'un cantó de la costa, podem veure l'Illa Plana, l'Illa Foradada, el Cap de la Caça i la ja per nosaltres conquerida Torre de la Penya.
De l'altre, la Badia del Port del Compte i l'àrea d'una antiga colònia penal, coronada per una rocosa escullera esquitxada de la blanca escuma de mar com aquella irlandesa.
L'esguard s'eixampla, l'ànima s'alimenta i el cos es recupera.
Una riquesa així, no té preu i mereix respecte.
Amb l'emoció al cor i un entrepà a la boca, davallem pel camí més llarg i, atabalats pels rius de paraules d'en Pasquale, arribem al cotxe, forts i contents com en les més belles faules.
Fins a la propera conquesta!
CINZIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada