RECORDS DE MINYONIA
El meu pensament estrac
torna enrere en el temps,
quan el meu cel era pintat de rosa
i l’entusiasme teixiva la tela dels somnis.
No coneixeva la força fatal de la passió,
la cruel margantor de la derrota.
Ignorava les paraules odi, tristesa,
compromís i prejudici.
Tinc encara als ulls lo color
del cel de la mia campanya;
als cabells lo color del feno madur.
Lliure i contenta corriva
entre papàrius secats
i somiava quan la natura
s’adormiva al calor de l’estiu.
Tot era ferment de vida
i promesa de collida.
El cel ara se fa fosc
sobre los meus pensaments
i lo letxo secular fa ombra
sobre la mia ànima.
Un instant de commoció…
quan senteix l’abraç emocionant
dels meus afectes llunyans.
Prenc una flor i li donc un bes
per reprimir un sanglot.
El meu pensament estrac
torna enrere en el temps,
quan el meu cel era pintat de rosa
i l’entusiasme teixiva la tela dels somnis.
No coneixeva la força fatal de la passió,
la cruel margantor de la derrota.
Ignorava les paraules odi, tristesa,
compromís i prejudici.
Tinc encara als ulls lo color
del cel de la mia campanya;
als cabells lo color del feno madur.
Lliure i contenta corriva
entre papàrius secats
i somiava quan la natura
s’adormiva al calor de l’estiu.
Tot era ferment de vida
i promesa de collida.
El cel ara se fa fosc
sobre los meus pensaments
i lo letxo secular fa ombra
sobre la mia ànima.
Un instant de commoció…
quan senteix l’abraç emocionant
dels meus afectes llunyans.
Prenc una flor i li donc un bes
per reprimir un sanglot.
RICORDI D’INFANZIA
Il mio pensiero stanco
torna indietro nel tempo
quando il mio cuore era colorato di rosa
e l’entusiasmo tesseva la tela dei sogni.
Non conoscevo la forza fatale della passione,
la crudele amarezza della sconfitta.
Ignoravo le parole odio, tristezza,
compromesso e pregiudizio.
Ho ancora negli occhi il colore
del cielo della mia campagna;
nei capelli il colore del fieno maturo.
Libera e felice correvo
tra i papaveri appassiti
e sognavo quando la natura
si addormentava nel calore dell’estate.
Tutto era fermento di vita
e promessa di raccolto.
Il cielo ora è scuro sopra i miei pensieri
e la quercia secolare fa ombra sulla mia anima.
Un istante di commozione…
quando percepisco l’abbraccio emozionante
dei miei affetti lontani.
Raccolgo un fiore
donandogli un bacio
per reprimere un singhiozzo.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada