PENSAMENTS I PARAULES
M’agrada molt escriure, especialment poemes.
Escric només quan estic inspirada i aleshores em fa molta il.lusió.
Poso els meus sentiments sobre un full blanc per no oblidar-me d’uns moments de vida viscuda.
Els meus textos sovint són sintètics i a vegades intricats, com si volgués amagar-hi les meves emocions.
Com adjectiu hi posaria “malencònics”.
De fet,escric en moments difícils per distreure’m de les dificultats de la vida.
Escriure em dóna un estadi d’ebrietat perquè m’allunyana de la realitat.
Ja he dit que escric només quan al cap em ve una il.luminació i si tinc un bolígraf i un full, començo de seguida a escriure.
Després rellegeixo, canvio paraules, faig molts esborranys.
A l’inici escric pertotarreu utilizant un bolígraf i un full, després ho passo a l’ordinador. Consulto diccionaris i gramàtiques, quan tinc dubtes.
Al final, quan la meva “obra”està acabada em sento molt satisfeta. Crec que el meu punt feble és la tristesa que difonen els meus escrits, i els punts forts que tantmateix arribin al cor de la gent.
Penso que podrien millorar en al seva forma i qualitat.
M’agradaria saber escriure textos més llargs com novel.les, però també cançons, perquè voldria poder sentir les meves paraules en música.
Tinc a precisar que no sóc una escriptora professional! Sóc una persona que quan s’emociona, s’esfoga escrivint!
Quan escric, sento diferents estats d’ànim que depenen de les sensacions del moment, però el bolígraf corre sempre sobre el full amb fluїdesa i passio’.
Els lectors que conec, aprecien les meves poesies. Em diuen que he de ser una mica menys trista i complicada a l’hora d’exposar les meves emocions, però al final entenen el sentit i això li agrada.
Un dels més bells comentaris ha estat “Tens tan de trist com de preciós”
La correcio’ gramatical del text és molt important i dedico força temps per a corregi-lo.
Sobretot perquè escric en una llengua que no ès la meva.
Abans escrivia primer en italià i després feia la traducció.
Ara, penso també en català, i per a mi aquesta és una gran conquesta……un pas endavant!
Gràcies a tots els amics catalans que em donen consells i amistat.
Escric només quan estic inspirada i aleshores em fa molta il.lusió.
Poso els meus sentiments sobre un full blanc per no oblidar-me d’uns moments de vida viscuda.
Els meus textos sovint són sintètics i a vegades intricats, com si volgués amagar-hi les meves emocions.
Com adjectiu hi posaria “malencònics”.
De fet,escric en moments difícils per distreure’m de les dificultats de la vida.
Escriure em dóna un estadi d’ebrietat perquè m’allunyana de la realitat.
Ja he dit que escric només quan al cap em ve una il.luminació i si tinc un bolígraf i un full, començo de seguida a escriure.
Després rellegeixo, canvio paraules, faig molts esborranys.
A l’inici escric pertotarreu utilizant un bolígraf i un full, després ho passo a l’ordinador. Consulto diccionaris i gramàtiques, quan tinc dubtes.
Al final, quan la meva “obra”està acabada em sento molt satisfeta. Crec que el meu punt feble és la tristesa que difonen els meus escrits, i els punts forts que tantmateix arribin al cor de la gent.
Penso que podrien millorar en al seva forma i qualitat.
M’agradaria saber escriure textos més llargs com novel.les, però també cançons, perquè voldria poder sentir les meves paraules en música.
Tinc a precisar que no sóc una escriptora professional! Sóc una persona que quan s’emociona, s’esfoga escrivint!
Quan escric, sento diferents estats d’ànim que depenen de les sensacions del moment, però el bolígraf corre sempre sobre el full amb fluїdesa i passio’.
Els lectors que conec, aprecien les meves poesies. Em diuen que he de ser una mica menys trista i complicada a l’hora d’exposar les meves emocions, però al final entenen el sentit i això li agrada.
Un dels més bells comentaris ha estat “Tens tan de trist com de preciós”
La correcio’ gramatical del text és molt important i dedico força temps per a corregi-lo.
Sobretot perquè escric en una llengua que no ès la meva.
Abans escrivia primer en italià i després feia la traducció.
Ara, penso també en català, i per a mi aquesta és una gran conquesta……un pas endavant!
Gràcies a tots els amics catalans que em donen consells i amistat.
CINZIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada