SI ET TALLESSIN A BOCINS...

Em dedico aquesta cançó de FABRIZIO DE ANDRÈ

SI ET TALLESSIN A BOCINS

Si et tallessin a bocins, el vent els recolliria, el regne de les aranyas cosiria la pell, i la lluna teixiria els cabells i el rostre i el pol.len de Dèu, de Déu el somriure.

T’he trobat vora el riu que tocaves una fulla de flor i cantaves paraules lleugeres, paraules d’amor.
He tastat els teus llavis de mel roja roja, t’he dit “dona’m allò que vols, jo allò que puc.
Rosa groga, rosa d' aram, mai he ballat tant de temps, al llarg del fil de la nit ,damunt les pedres del dia. Jo tocador de guitarra, jo tocador de mandolina, finalment hem caigut sobre el fenc.
Perduda per molt, perduda per poc, presa seriosament, presa de broma, no hi ha hagut gaire de dir ni de pensar;la sort somreia com un estany a la primavera, despentinada per tots els vents de la tarda.
I ara esperaré fins demà per tenir nostàlgia, senyora libertat, senyora fantasia, tan preciosa com el vi, tan gratuita com la tristesa amb el teu núvol de dubte i bellesa.
T'he trobat a l’estació mentre perseguies el teu perfum entrapada per un vestit gris- fum. Els diaris dins una mà i a l’altra el teu destí, caminaves al costat del teu assassí.
Però, si et tallessin a bocins, el vent els recolliria, el regne de les aranyas cosiria la pell, i la lluna, la lluna teixiria els cabells i el rostre i el pol.len de Déu , de Déu el somriure………

…