diumenge, de gener 27, 2008

AUSCHWITZ ( Cançó de Guccini I Nomadi)...



AUSCHWITZ ( Cançó de Guccini I Nomadi)

He mort amb altres cent,
he mort que era un nen,
passat per la xemeneia
i ara sóc en el vent i ara sóc en el vent.
A Auschwitz hi havia la neu,
el fum pujava lent
en el fred dia d’hivern
i ara sóc en el vent i ara sóc en el vent.
A Auschwitz moltes persones
però només un gran silenci
És estrany no puc encara
Somriure aquí en el vent a Somriure aquí en el vent.
Pregunto com pot l’home
matar un seu germà
però som a milions
en pols aquí en el vent,en pols aquí en el vent.
Encara trona el canó
i encara no és contenta
de sang la bèstia humana
I encara ens condueix el vent ,encara ens condueix el vent.
Pregunto quan serà
que l’home podrà apprendre
a viure sense matar
i el vent cessarà i el vent cessarà.
I el vent cessarà………..

6 comentaris:

Carles Mulet Grimalt ha dit...

A mi també m'esgarrifa
http://deries.blogspot.com/2008/01/quan-tothom-viur-damor.html

Lliri blanc ha dit...

Si. tot això és espanto's!
benvingut al meu blog "cmg" (què vol dir?)

Joan de Peiroton ha dit...

Hi has pensat, tu...Això vol dir moltes coses a ca meva, que la meva dona és jueva de parents polonesos...Gràcies.

Lliri blanc ha dit...

Amb tot el meu cor Joan!per petit que sigui...........perquè no s'oblidis.

Carles Mulet Grimalt ha dit...

Gràcies per la teva rebuda. Quan dius que significa, crec que et refereixes al meu identificador "cmg", és tracta només de les inicials del meu nom.

Lliri blanc ha dit...

Gràcies per l'explicacio' cmg.
Bonic el teu post (a l'arxiu) de l'Ovidi Montllor(Teresa).M'agrada molt aquest cantautor.
i la foto és la teva?...... bonics els ulls!