FORMIGUEIG DEL TEMPS
Brot de tendresa,
volàtils divertits
escampen joia.
Concert de vida,
notes pintades volen
com papallones.
De cara al sol
badalla la pagesa,
xerren cigales.
Dansa de pluja
borratxera de boira,
llac oblidat.
La fulla al terra
descorajada jeu,
plora la branca.
La font murmura
de savis pensaments,
flor ofegada.
Calla la terra
amb cos inanimat,
suor de gel.
5 comentaris:
Has creat un tapís de vida i sentiments... Cada paraula engendra un color. Dibuixes el teu món.
Salut. onatge
Bentornat Onatge!
Els teus comentaris em pinten la vida! gràcies
Una delícia de petits versos, com sempre.
Poetessa, t'havia abandonat per una estona, però he tornat per fi. I estic ben feliç, seria com si hagués tornat a ca meva desprès d'una llarga absència. I, com a l'acostumada, hi he trobat joies. M'has fet contentíssim!
Múltiples formiguejos del temps que fan la delícia dels sentits més esquerps... Molt maco, aquest recull!
Publica un comentari a l'entrada