dimecres, d’abril 30, 2008

FORMIGUEIG DEL TEMPS...


FORMIGUEIG DEL TEMPS


Brot de tendresa,
volàtils divertits
escampen joia.

Concert de vida,
notes pintades volen
com papallones.

De cara al sol
badalla la pagesa,
xerren cigales.

Dansa de pluja
borratxera de boira,
llac oblidat.

La fulla al terra
descorajada jeu,
plora la branca.

La font murmura
de savis pensaments,
flor ofegada.

Calla la terra
amb cos inanimat,
suor de gel.

5 comentaris:

onatge ha dit...

Has creat un tapís de vida i sentiments... Cada paraula engendra un color. Dibuixes el teu món.

Salut. onatge

Lliri blanc ha dit...

Bentornat Onatge!
Els teus comentaris em pinten la vida! gràcies

Anònim ha dit...

Una delícia de petits versos, com sempre.

Joan de Peiroton ha dit...

Poetessa, t'havia abandonat per una estona, però he tornat per fi. I estic ben feliç, seria com si hagués tornat a ca meva desprès d'una llarga absència. I, com a l'acostumada, hi he trobat joies. M'has fet contentíssim!

Teresa Bosch ha dit...

Múltiples formiguejos del temps que fan la delícia dels sentits més esquerps... Molt maco, aquest recull!