“POSIDONIA”
Alga que respingida del mar
reposes vencida sobre l'arena
evaporant la tua essència
sota el pes del trepig humà
…
Quant similar a tu
és la paraula no escoltada
que ninada dins les aigües torbes de la vida
acabarà per s'assecar sota els raigs cruels del sol.
POSIDONIA
Alga che respinta dal mare
riposi sconfitta sulla sabbia,
evaporando la tua essenza
sotto il peso dell'umano calpestio
...
Quanto simile a te
è la parola inascoltata
che cullata nelle torbide acque della vita
finirà per seccare sotto i raggi del sole.
Alga que respingida del mar
reposes vencida sobre l'arena
evaporant la tua essència
sota el pes del trepig humà
…
Quant similar a tu
és la paraula no escoltada
que ninada dins les aigües torbes de la vida
acabarà per s'assecar sota els raigs cruels del sol.
POSIDONIA
Alga che respinta dal mare
riposi sconfitta sulla sabbia,
evaporando la tua essenza
sotto il peso dell'umano calpestio
...
Quanto simile a te
è la parola inascoltata
che cullata nelle torbide acque della vita
finirà per seccare sotto i raggi del sole.
12 comentaris:
Tot és rebutjat
d'algun lloc.
Els poemes s'assequen
a l'aire sota la lluna,
però sempre també
germinen al cor d'algú.
Quan se'ns asseca la vida
esdevenim pa tendre
d'una altra vida...
El sol farà germinar
el nostre record
fins esdevenir ni
temps en el temps.
onatge
...I ALESHORES LA PARAULA SERà TEMPS EN EL TEMPS...
potser sí...
onatge
Ei Lliri, macos els poemes i molt divertides les fotos de la darrera excursió. A veure si us fan més cas a vosaltres amb això de les seleccions catalanes perque als d'aqui ens ignoren totalment
No, lliri blanc, les paraules teues, les paraules d'un poeta pots estar segura que no s'assecaran mai.
¡¡¡¡hola lliri blanc l’atzar m’ha fet descobrir avui el teu blog, amb el teu permís penso passejar-hi cada dia. m’agrada la poesia o el poemes frescos i el teus ho son felicitats!!!!
gràcies Henry...és veritat això que dius de les seleccions? quina llàstima...nosaltres som unes gotes dins l'oceà..SORT!
gràcies a tu també Novesflors, això que dius de veritat m'omple d'orgull, però conec les meves limitacions...
petons
JRROF...quina energia..ets sempre el benvingut!!
Oh! Preciosa la foto, preciós el poema i preciosa la planta de Posidònia, recer de molts organismes vius...Posidònia, Posidò..., posi..., po... inerme sobre la msorra haurem de procurar no trepitjar-la més!
...l'has dita bona Cèlia...sino' Poseido' s'enfadarà!
http://farm4.static.flickr.com/3094/2499616540_0e0b216f61_o.jpg
t'envio aquesta adreça d'unes fotos fetes per mi.
Tots som moltes vegades com la posidonia, i evaporem sols la nostre essencia a la llum del soli a vegades de la lluna.
Publica un comentari a l'entrada