LO TEMPS DE LES FLORS
Eren los dies
de flors i colors.
El cel era pur confort
dins la mirada.
El cor se sollevava
i devallava dins lo tou somriure
que de nit la lluna
cobriva de poesia.
I després de nou el sol
esparginava or sobre la pell.
Les tues mans eren
flors i colors.
Los tous ulls cel i llum.
Ara és ja fosc sobre
lo camp tristi i angoixat
de la solitud.
Eren los dies
de flors i colors.
El cel era pur confort
dins la mirada.
El cor se sollevava
i devallava dins lo tou somriure
que de nit la lluna
cobriva de poesia.
I després de nou el sol
esparginava or sobre la pell.
Les tues mans eren
flors i colors.
Los tous ulls cel i llum.
Ara és ja fosc sobre
lo camp tristi i angoixat
de la solitud.
IL TEMPO DEI FIORI
Erano i giorni
dei fiori e colori.
Il cielo era puro
conforto nello sguardo.
Il cuore decollava
e atterrava nel tuo sorriso
che di notte la luna
ammantava di poesia.
E poi nuovamente il sole
cospargeva oro sulla pelle.
Le tue mani erano
fiori e colori.
I tuoi occhi cielo e luce.
Ora è già buio sul
campo mesto e angusto
della solitudine.
Erano i giorni
dei fiori e colori.
Il cielo era puro
conforto nello sguardo.
Il cuore decollava
e atterrava nel tuo sorriso
che di notte la luna
ammantava di poesia.
E poi nuovamente il sole
cospargeva oro sulla pelle.
Le tue mani erano
fiori e colori.
I tuoi occhi cielo e luce.
Ora è già buio sul
campo mesto e angusto
della solitudine.
11 comentaris:
Sempre emozioni quasi tattili. Respiri e quasi tocchi quelle sensazioni che tu scrivi.
Un bacio
Daniele
Com sempre preciós!
Daniele: a volte toccare le emozioni con mano fa male. Grazie caro amico.
Carme:tu ets preciosa!
Emotiu poema.
La llum del record dels dies de flors i colors també pot il·luminar la foscor dels camps angostos, pot ser perquè dormen?
Rafel...tu ets molt savi.Pareix quasi que em coneguis!
Una abraçada.
Certament, el camp de la solitud sempre és angost.
...per cert! sense lliris i Novesflors!
Hola t'he descobert per un comentari al blog "Colecció de moments". El fet que fores de l'Alguer m'ha dut de seguida a ta casa virtual.
Vindré a veure't sovint.
Una abraçada des de València.
Avui és el meu aniversari i rebre una visita més, és un regal per a i. Bon dia Mercè!
Pero segur que tornen els colors i el temps de tornar a somriure! Pero saps explicar tan be aquesta melangia...
potrebo, da preverijo:)
Publica un comentari a l'entrada