dijous, d’octubre 22, 2009

EL MEU SENTIR/IL MIO SENTIRE





LO MEU SENTIR


Un crit trenca lo silenci.
Un cant de llibertat
d’una nova vida
que saluda la llum.
Un pèndol vacil.la
al ritme constant
d’una pena lenta
que mos amonesta.
Un batec cruel
de notes desentonades
viola lo fluir de l’existència.
Un, dos. tres…
mil passos
de petites formigues
que conquesten lo sou futur.
Vacil.lem, mos perdem
dins foscos recorreguts
per tornar a la il.lusió
d’una llum de redenció.
Mirades que s’envolen al cel,
perfectes i netes
com pura paraula,
com l’alè d’un nou respir…
primer vagit
esclau del prejudici.










IL MIO SENTIRE


Un grido rompe il silenzio.
un canto di libertà
d’una nuova vita
che saluta la luce.
Un pendolo oscilla
al ritmo costante
di una pena lenta
che ci ammonisce.
Un battito crudele
di note stonate
viola lo scorrere dell’esistenza.
Uno, due, tre…mille passi
di piccole formiche
che conquistano il proprio futuro .
Vacilliamo, ci perdiamo
in oscuri meandri
per tornare all’illusione
d’una luce di redenzione.
Sguardi che s’innalzano al cielo,
perfetti e immacolati,
come pura parola,
come l’alito d’un nuovo respiro…
primo vagito
d’uno schiavo del pregiudizio.



















8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Magnífica composició! Encomanes el teu sentir!

Striper ha dit...

Bonica manera de començar el dia , Gracies Baci.

jacob ha dit...

Un poema redemptor, un anar i venir per la vida. Preciós Cinzia.
Una abraçada.

Cèlia ha dit...

Com m'ha agradat aquest doble poema! Dues precioses llengües entrellaçades tan subtilment per un sentiment, suposo que és una necessitat de poder-ho dir en les dues! Preciós!

Mcloud ha dit...

E' la nostra storia... quella di ogni anima consapevole...
Buon fine settimana

Rafel ha dit...

Magnífica doble composició.
La vida és caminar entre pols oposats:
llum-foscor
llibertat-esclavitud
silenci-notes desntonades...

i sempre ,vacil·lant, buscant la llum.

Anònim ha dit...

buona domenica! :)

Daniele Verzetti il Rockpoeta® ha dit...

Bellissima. Molto convincente anche il mettere i versi tradotti uno di fianco all'altro. Una poesia nella poesia quasi, il leggerli simultanemente nel doppio linguaggio dopo aver prima letto la poesia in lingua originale.