diumenge, de gener 10, 2010

L'hivern dins el cor/ L'inverno nel cuore (El meu homenatge a Fabrizio De Andrè)


L’HIVERN DINS EL COR


Esquitxos de mar dins els cabells,
peuades damunt la platja
sota el cel color betum.
Murmuris de paraules s’espesseixen
en bombolles de vapor
i dansen en el vent.
Acords de guitarra
dins el lament de l’ona,
dins els fils sibilants dels cables elèctrics,
dins les capçades dels pins,
dins l’ala d’una gavina.
Una mirada lívida entre els núvols
estripa la trist solitud
amb suaus jocs de llum
que donen a la boira
un cos nou,
ferm, brusc.
Gèlides galtes
i ulls d’espasa.
Més llunyà de la lluna,
el teu bes és dins la nit,
l’hivern és dins el cor.


L’INVERNO NEL CUORE


Schizzi di mare nei capelli,
impronte sulla spiaggia
sotto il cielo color catrame.
Sussurri di parole si addensano
in bolle di vapore
e danzano nel vento.
Accordi di chitarra
nel lamento dell’onda,
nei fili sibilanti dei cavi elettrici,
nelle chiome dei pini,
nell’ala di un gabbiano.
Uno sguardo livido tra le nuvole
squarcia la triste solitudine,
con giochi di luce
che danno alla nebbia
un corpo nuovo,
fiero, scontroso.
Gèlide guance
e occhi di spada.
Più lontano della luna,
il tuo bacio è nella notte,
l’inverno è nel cuore.



5 comentaris:

onatge ha dit...

"Més llunyà de la lluna,
el teu bes és dins la nit,
l’hivern és dins el cor."
En aquests versos teus hi ha tota una climatologia de sentiments. De vegades tenim l'hivern dins del cor, però sempre batega en una primavera propera...

Tinc fred perquè
els teus pètals
ja no m'abriguen,
però la teva flor
sempre hi és...

L'eclipsi de l'hivern
és passatger, i el sol
de l'amor tornarà
a donar vida als
teus sembrats i el
fruit de la carícia
tornarà a madurar...

Una abraçada.
onatge

Cèlia ha dit...

Onatge sempre té uns mots a punt, li brollen ràpidament. Jo avui tinc molt de fred i aquesta cançó m'ha calat ben endins, i aquestes imatges, han fet entrar l'hivern i la neu dins meu. És bonic poder fruir d'un hivern amb neu i aquests dies n'hem tingut una mica, des de casa encara en veig a les muntanyes!

Striper ha dit...

M'agrada es un poema dolç es un poema que dona la sensacio d'escalfor com quant una ma freda s'escalfa dins unes mans calentes.

novesflors ha dit...

M'afegiré al comentari d'onatge, ja que ho ha expressat tan bé.

Anònim ha dit...

Gracies per bloc intiresny