LA PLENA
Só navegant la mia vida
amb la furia dels dies
plens de goig i la estraquitud
dels moments pesants.
Abraç tot i tots
sense fer distinció.
No posa-te en pena
pel gris dels
meus ulls,
vengueran cels clars.
He engolit massa fang
i una moltitud de llàgrimes
ha jugat sobre la mia pell.
Dedintre sό tot un ferment...
insidiósa
arribaré a la meta
com un riu en plena
LA PIENA
Navigo la mia vita
con l'impeto dei giorni
felici e la lentezza
dei momenti pesanti.
Abbraccio tutto e tutti
senza far distinzioni.
Non darti pena
per il grigio dei miei occhi,
torneranno cieli sereni.
Ho ingoiato troppo fango
e una moltitudine di lacrime
ha giocato sulla mia pelle.
Dentro son tutto un fermento...
insidiosa
arriverò alla meta
come un fiume in piena.
ANNA CINZIA PAOLUCCI
5 comentaris:
Diuen que el camí és més important que l'arribada, Cinzia, però arribar també és una satisfacció.
Tens un error d'aquests de teclejat en el desè vers del poema.
Com diu la Carme, s'ha colat un fiume en pena a un vers, però que és sinó una pedra que inútilent intentarà aturar el curs impetuós del camí de dies en plenitud.
PD. "Bentornada"
Moltes gràcies Carme i Rafel...no m'havia adonat de l'error de teclejat...potser una pedra sortida del seu cami'...
ja ho sé que el cami és més important...aquesta arribada serà per a mi un nou punt de partença. :)
una abraçada
Navega...
Navega, que la
teva vida sigui
un viatge, calma
i tempesta quan
calgui tempesta.
Abraça a la vida,
en Ella hi és tot...
El fang se l’emporta l’aigua.
Les llàgrimes fertilitzen el cor.
Però la teva
tendresa i fortalesa de dona,
sempre van amb tu.
Els teus ulls
segueixen sent el
mirall de la teva profunditat.
No corris per arribar
a la meta, ella t’esperarà.
Des del far en silenci.
onatge
Escolto el teu silenci Onatge!
Gràcies pel teu poema ...:)
Publica un comentari a l'entrada