FILS D'HERBA DINS LO COR
Abramant el cel m'abandonava a damunt de l’herba,
dins la lleugera bufada de la primavera.
Precipitava sobre lo fresc tapet,
dins l’ombra incerta de les flors.
L’ull afogava dins el blau,
el blau afogava a la mia gola…
La boca oberta al cel
als insectes i a les il.lusions.
Un estrany cansament s'amaga avui dins de meu,
trossos de núvols
i lo cant d’una abella
i lo cant d’una abella
sobre lo meu vestit a flors,
fils d’herba dins lo cor.
FILI D'ERBA NEL CUORE
Bramando il cielo m’abbandonavo sull’erba,
nel soffio lieve della primavera.
Precipitavo sul fresco tappeto,
nell’ombra incerta dei fiori.
L’occhio annegava nel blu,
il blu annegava in gola…
La bocca spalancata al cielo
agli insetti e alle illusioni.
Una strana stanchezza si nasconde oggi in me,
brandelli di nuvole
ed il canto di un’ape sul mio vestito a fiori,
fili d’erba nel cuore.
2 comentaris:
He estat llegint els poemes teus que no havia llegit, tens alguna cosa publicada? Ho fas molt bé, bon cap de setmana
Moltes gràcies...
No tinc cap publicacio'...
bon diumenge...aqui plou!
Publica un comentari a l'entrada