UNA MULTITUD DE PARDALS ALEGRES
ENTRA EN EL CONFÍ HÚMIT DE LA NIT,
EN LA BAVA DE LA SON.
TU IAIO, TREBALLES EN SILENCI
EN UN ÀNGUL DE LA MIA MENT.
CONSTRUEIXES LA TANCA PER ENGUIRIAR L' HORT,
LES PARRES DE LA VINYA I AQUELLOS DE L'AMOR.
VAIG AVANT I ENDRERA AMB LA DANSADORA
LLIGADA A L'ARBRE DE CRABOFIGO,
SOBRE LES BARDISSES TESTIMONIS DEL NOSTRE PASSAT.
FLORS D'ARBRE DE CARIASA
EN EL DESERT DELS MEUS ULLS.
LLÀGRIMES
DURANT EL VOL TOQUEN EL CEL.
DANSO AMB LA BELLA DE DIA PÚRPURA
ENTRE LES CASETES DE LES ABELLES I L'OMBRA DE L' ENCENS TOU,
TU ME MIRES I SOMRIUS DEMENTRES LLAURES LA TERRA.
PERFUMA DE MEL I GRAPA EL NIU DELS RECORDS.
M'ENVOLTA UNA ESSÈNCIA DE CERA,
SUAVE, HERBÀCIA...
TE CERCO EN UN BODRONI DE RAÏM, EN UNA FLOR DE CAMAMILLA,
EN LA CALENTA OLOR DE LA TERRA,
AQUELLA FORTA I ASPRA DEL MOST,
ENTRE LA IL.LUSIÓ DELS PÀMPOLS
I L'ALEGRIA DEL VI.
INFINITS CAMINS DE TENDRESA,
LES TUES MANS, ENDURIDES COM ESCORJA DE NOU
FERMEN A DINTRE DEL REPARO CARNÓS .
L'ECO DEI PAMPINI
UNA MOLTITUDINE DI UCCELLI FESTANTI
IRROMPE NEL CONFINE UMIDO DELLA NOTTE,
NELLA BAVA DELSONNO.
TU NONNO, LAVORI IN SILENZIO
IN UN ANGOLO DELLA MIA MENTE.
COSTRUISCI LO STECCATO PER RECINTARE L'ORTO,
I FILARI DELLA VITE E QUELLI DELL'AMORE.
DONDOLO SU E GIÙ SULL'ALTALENA
APPESA ALL'ALBERO DI FICO SELVATICO,
SUI ROVI TESTIMONI DEL NOSTRO PASSATO.
FIORI DI CILIEGIO
NEL DESERTO DEI MIEI OCCHI.
LACRIME
NEL VOLO SFIORANO IL CIELO.
BALLO COL VILUCCHIO PORPORA
TRA LE CASETTE DELLE API E L'OMBRA DEL TUO INCENSO,
TU MI GUARDI E SORRIDI MENTRE ARI LE ZOLLE.
PROFUMA DI MIELE E GRAPPA IL NIDO DEI RICORDI.
MI AVVOLGE UN SENTORE DI CERA,
MORBIDO, ERBACEO...
TI CERCO IN UN GRAPPOLO D'UVA, UN FIORE DI CAMOMILLA,
NELL'ODORE CALDO DELLA TERRA,
QUELLO FORTE E ASPRO DEL MOSTO,
TRA L'ILLUSIONE DEI PAMPINI
E L'ALLEGRIA DEL VINO.
INFINITI SENTIERI DI TENEREZZA,
LE TUE MANI, INDURITE COME GUSCI DI NOCE
TRATTENGONO NEL CARNOSO MALLO
A. Cinzia Paolucci
tercer premi ex aequo amb Enzo Sogos
al Premi de Poesia i Prosa Rafael Sari XXIV EDICIO'
L'Alguer 28/09/17
2 comentaris:
No està sola, senyoreta Anna Cinzia, tot el Món, d'una manera o d'altra està sentint el mateix.
Es un canvi de paradigma, el que diem despertar de l'Home.
Molt bo.
Vicent Adsuara i Rollan
En una quarta lectura veig l'amor, l'amor del iaio al que li hem dipossitat les nostres mans, a sobre de la seua, ja vella i plena de grandesa ja marcida, a qui, jo, per exemple hi parle, i ja fa més de seixanta anys que és mort i no el vaig conéixer, però el veig en la mirada guerrera de mon pare ja mort també, eixa mirada que em feia estar protegit, si més no, els tres primers anys de vida, mon iaio, un fuster que feia mobles com altres tenien les mans dures i entranyables de llaurar la terra.
Vicent Adsuara i Rollan
Publica un comentari a l'entrada